PORTOCOLOM

    Segons Xamena el nom apareix documentat per primera vegada el 1242 amb el nom de Portu Colum i, ja en el segle XIV, amb el de Porto Colom. Etimològicament deriva del llatí “portu columbi” que significaria “port del colom”, potser fent referència a l’abundància de coloms que s’hi criaven.

    La formació com a nucli urbà és una creació pràcticment de la segona meitat del segle XIX. Tal com explica Xamena a principis d’aquest segle només hi vivien sis famílies, apart d’un destacament de soldats que vivien a la a la Bateria. El perill de l’arribada de pirates o altres invasors havia fet del port una zona poc habitada al llarg de la història. Tot i això des de temps antic era freqüentat per diferents tipus de vaixells i pescadors. Segurament ja era visitat en època romana, la troballa d’àmfores en els jaciments subaquàtics així ho fa pensar. També hem de tenir en compte que les seves especials condicions naturals de port arrecerat afavoriren que puntualment fos utilitzat com a base o refugi per diferents naus en temps de guerra. L’activitat comercial també hi era present, almanco està documentat el comerç d’exportació i importació de blat durant els segles XIV i XV, però creim que fou una activitat intermitent i molt condicionada pels temps que corrien. Igualment documentada és l’activitat del contraban, ja des del segle XIV.

Portocolom al segle XIX segons s'Arxiduc (Font: Die Balearen)

Tanmateix la seva història ve marcada pels perills de la mar, especialment dels pirates sarraïns. En el segle XIV ja hi havia a la costa un servei de talaiers i escoltes, i són freqüents les notícies que tenim que manifesten les inquietuds de la gent que vivia prop de les marines. Aquesta pressió culminarà en el segle XVI amb l’aixecament d’una torre de vigilància a l’entrada del port, amb dos talaiers que hi seran presents fins el 1868.

Restes de la torre de defensa

Un altre fet important a destacar, quant a la seva funció defensiva, és la construcció de la bateria de cala Barbacana (1713-1714) amb motiu de la Guerra de Successió; la seva funció era la de prevenir un atac de les tropes filipistes. Actualment tant la torre com la bateria estan destruïdes, malgrat en queden alguns restes.

El vertader desenvolupament com a port comercial i la creació del nucli urbà s’ha de vincular a l’expansió vitícola del segle XIX, tot i que ja havia començat en el segle XVIII. Així hi ha constància de les necessitats de crear una infraestructura postuària a les acaballes del segle XVIII degut a que l’activitat comercial ja era freqüent. Però no és fins el 1828 quan es construeix un petit moll. Posteriorment, a l’any 1854, s’aconseguí elevar-lo a la categoria de port i, tres anys més tard, s’inagurava l’edifici de la Duana. Al llarg de l’últim terç del segle, coincidint amb el màxim apogeu del comerç del vi, es milloraren les infraestructures i es dragà una part del port. A partir de 1892, amb la crisi de la filoxera, es paralitzà dràsticament l’activitat comercial. Aquesta es reanudà a poc a poc entrat el segle XX, però sense arribara les cotes anteriors. Així es produïren noves millores al moll al 1947 i el 1960. Paral.lelament a l’activitat comercial hi va haver sempre una activitat pesquera, la qual s’incrementà especialment a partir de 1908 amb la introducció del bou.

Quan a la seva formació com a nucli urbanístic es va produir relativament tard. Així tenim constància de l’intent per part de l’Ajuntament republicà de 1873 de crear una població per fomentar el comerç, projecte que quedà aturat amb el canvi de règim. Però tres anys més tard, a iniciativa de Joan Alou, s’aprovà el projecte d’urbanització de la zona de sa Capella, amb l’excusa de crear una colònia agrícola. D’aquesta manera es creava el primer nucli urbà al voltant de l’oratori, el qual existia des del 1808. Poc temps després, el 1880, Pere Ordines -propietàri de la possessió de s’Horta- sol.licitava la urbanització de la zona de la Duana, on ben prest també sorgiria una agrupació de cases. Es pot dir que allò que realment es creà fou una colònia d’estiuejants, ja que la majoria de cases estaven deshabitades la major part de l’any. Les poques habitades, la majoria eren de pescadors.

Part vella o de sa Capella

Tot i que el creixement urbanístic es paralitzà amb la crisi de finals de segle, seguí augmentat al llarg del segle XX, encara que d’una manera lenta, però amb una certa població estable. Així a l’any 1935 s’inagurava una escola pública. És a partir dels anys seixanta, amb l’arribada del turisme, quan es produeix un boom urbanístic i es comencen les urbanitzacions de sa Bateria, Cala Barbacana, Cala Marçal, sa Punta, Lafe i Cas Corso.

   Patrimoni arquitectònic a destacar: 

-Església parroquial de la Mare de Déu del Carme.

Està situada a la part de sa Capella, a la plaça de Sant Jaume. Fou construïda arrel de la creació dels dos primers nuclis urbans esmentats, ja que l’humil oratori que hi havia començava a quedar petit. La nova construcció s’enllestir entre els anys 1884 i 1887, segons un projecte de Pere d’Alcàntara Penya. Aquest segueix una traça neogòtica i està realitzada integrament amb cantons de marès. Presenta una planta de nau única, amb absis poligonal i capelles entre els contrafots, quatre a cada costat. La coberta és de volta de creueria per la nau central i per les capelles laterals. Als peus de l’església s’aixeca la tribuna sobre tres arcs ogivals. Sobre les capelles s’obrin els finestrals. La façana s’estructura a partir d’un parament amb capcer de dues aigües situat entre dues torres, amb el típic rosetó central. El portal és allindat i a sobre es situa un arc ogival -a manera de trencaigües- que emmarca un timpà amb un escut dels carmelites, rematat amb una creu.

Façana de l'església

L’obra més important a destacar de l’interior és el retaule major dedicat a la Mare de Déu del Carme. És un retaule barroc datat a l’any 1656, realitzat per l’escultor felanitxer Gabriel Oliver Soler, i que abans estava a la Parròquia de Sant Miquel de Felanitx baix l’advocació de Sant Joan Baptista.

-Can Vell. Casal de dues plantes, situat a la mateixa plaça de Sant Jaume. Destaca per a la presència d’una llotja italianitzant a la segona planta, formada per tres arcs de mig punt que descansen sobre columnes corínties. Aquesta llotja s’obri a un balcó amb barana de ferro sostingut per tres mènsules de pedra de Santanyí. Sobre la clau de l’arc central es pot llegir la data de 1931. Actualment l’edifici està dedicat a restaurant.

-Can Tejedor. Està situat al carrer d’en Velar núm 3. Consta de dues plantes i porxo i destaca per la façana que mira a la mar. Consta de dues plantes i porxo. La planta baixa presenta dos portals de barraca d’arc escarser i portal d’entrada enmig. La planta noble es caracteritza per tenir les obertures allindades que s’obrin a un balcó en barana de ferro. Les tres obertures es rematen amb trencaigües, dels quals destaca el central per presentar ornamentació d’acròteris, pròpia de l’historicisme neogrec. El porxo el conformen tres finestrons rectangulars. L’edifici es remata amb una balustrada. Per l’estil deduim que fou probablement construït entre finals del segle XIX i principis del segle XX.

Can Tejedor

-Cases amb llotja al primer pis. Aquesta és una tipologia de cases realitzades entre finals del segle XIX i principis del segle XX. Encara en queden bastant d’exemples, tot i que ja n´hi ha alguna d’enderrocada. Destaquen especialment per les façanes que miren a la mar, ja que la majoria són cases que comuniquen amb dos carrers. La majoria d’aquestes façanes es caracteritzen per tenir la planta baixa folrada de pedra amb un ample portal amb arc escarser, destinat antigament a amarrador de barques o a barraca. El primer pis el conforma una llotja de dos o tres arcs de marès, sostinguts per pilars, i de tipologia molt variada: fistonats, dentats, mixtilinis, lobulats... Aquesta llotja, que podia tenir el balcó sobresortit, feia les funcions d’excel.lent mirador sobre el port i s’utilitzava per prendra la fresca amb l’estiu. A vegades podem observar un segon pis, en forma d’àtic, però molts d’ells ja són una construcció posterior afegida. Aquestes cases les podem trobar als següents carrers: carrers dels Pescadors, carrer de Llevant i carrer de la Mar.

Cases amb llotja al carrer dels Pescadors

-Les barraques o escars. Les trobam a diferents indrets del port, a la zona del Riuetó, a la part de la Capella i a sa Bassa Nova. Són unes senzilles construccions agrupades realitzades amb volta d’arc escarser, destinades a arreconar les barques -especialment llauts- Aquestes aprofiten el seu raser amb l’aigua per facilitar l’entrada de les barques. Tots disposen del seu mollet al davant i d’una escala de 9 o 10 graons per baixar a l’escar. Les primeres construccions daten de finals del segle XIX i principis del segle XX, altres es realitzaren als anys quaranta.

Barraques en Es Rivetó (foto de wiquipèdia)

-El far o sa farola. Està situada a l’entrada del port, a la zona de sa Punta. És una construcció bastida entre 1862 i 1863 amb motiu de la importància comercial que anava agafant el port. Fou projectat i contruït per Emili Pou.  És un edifici de planta rectangular amb la torre cilíndrica. Al llar del segle XX ha sofert diferents reformes, així l’any 1923 s’afegí una segona planta i l’any 1968 es donà més alçada a la torre, fins el 31 m. sobre el nivelll del mar que té en l’actualitat.