PATRIMONI HISTORICOARTÍSTIC DE FELANITX

Neoclassicisme.  1840-1844 Aquest portal, situat al carrer Nunyo Sanç, formava part abans de l´edifici de la Quartera. Era establiment públic que tenia la funció de magatzem de gra del poble, per tal d'assegurar l'abastiment de cereals. El seu funcionament era determinant en èpoques de crisi, sobretot quan l'alimentació depenia de les importacions de blat. L'edifici estava situat al solar de l´antic fossar, on actualment hi ha el mercat municipal. L´any 1933 fou destruït, excepte el portal, el qual fou traslladat posteriorment a l´emplaçament actual, al costat de la Rectoria.             És un portal allindat molt senzill, realitzat amb pedra tallada i ornamentat amb un llenguatge classsicista. L´entrada apareix flanquejada amb dues pilastres dòriques que descansen sobre un plint i és rematada per un entaulament ornamentat amb un fris de triglifs i metopes, les quals presenten motius florals amb baixrelleu. A sobre s'aixeca un frontó motllurat que emmarca un ti

Racionalisme 1934        Aquesta vivenda unifamiliar del carrer de s´Aigua és l´exemple més reprentatiu del ressò que va tenir el racionalisme a Felanitx. Fou dissenyada per l'enginyer agrònom Ernest Mestre, malgrat que el projecte fou signat per l'aparellador Mateu Oliver. Popularment és coneguda com la casa cubista. Havia d´assumir no només les funcions d´habitatge familiar sinó també les de consulta dentista. Destaca per la combinació simple de volums geomètrics i l´absència absoluta d´elements decoratius, ja que, segons la nova estètica, la puresa de les formes havia de privar sobre els elements ornamentals. És un edifici que consta de planta baixa i dos pisos, combinant una gran estructura cúbica, allunyada de la línia del carrer, amb dos cossos ondulats que sobresurten, a manera d´ales, a la planta baixa. El portal presenta un accés escalonat i s´obri entre les dues ales. Les finestres estan organitzades amb estricte simetria i presenten ja la persiana enrollable amb

Historicisme neoromànic 1916 Aquest portal  és el que queda de l´esglesieta del convent de les Trinitàries. Aquesta amenaçava ruina i va ésser enderrocada fa pocs anys, deixant lloc a un pati d´escoleta d´infants.             És una portalada austera, de traça neoromànica, realitzada amb carreus de marès escollit. El portal presenta arc deprimit convex amb dovelles radials i a  sobre es disposa un timpà envoltat per quatre arquivoltes d´arc de mig punt peraltat amb dovelles molt marcades. Les dues arquivoltes interiors es suporten sobre dues columnetes llises, a manera de brancals, flanquejant el portal. Aquestes descansen sobre un podi folrat de plaques de pedra viva. Igualment disposa de llindar de la mateixa pedra. Tota la portalada és nua de decoració, a excepció d´una creu de Malta amb baixrelleu situada al centre del timpà. Restes del parament interior             Al pati interior queden restes del parament del lateral dret de l´església. Aquest apareix socat per pilas

Historicisme neogòtic. 1912-1923 Interior Les religioses de la Providència, avui incorporades a l´ordre teatina, van fundar la seva ordre l´any 1892. El primer projecte per a la realització d´un nou convent data de 1898, segons traça de Pere d´Alcàntara Peña. Per raons desconegudes aquest projecte no es va portar a terme i fou totalment transformat per les obres que es dugueren a terme entre 1912 i 1923; les quals li donaren l´aspecte que conserva en l´actualitat. S´utilitzà un aparell regular, de carreus de pedra ben tallats, tant a la façana com a l´interior. La façana, situada al carrer Juevert, és molt austera, definida per un senzill portal de mig punt, nuu de decoració, i un finestral ogival amb traceria situat a sobre. Remata la façana un capcer de dos aiguavessos. L´interior presenta una planta de nau única, sense capelles laterals, acabada amb un absis poligonal. Els paraments laterals apareixen solcats per primes pilastres que enllacen amb els nervis de les voltes

Son Dimoni INTRODUCCIÓ A LES POSSESSIONS DEL MUNICIPI DE FELANITX Potser, actualment, seria més correcte emprar el terme cases de possessió que el de possessions. I és que d’aquelles antigues i extenses possessions, llevat d’algunes excepcions, només en queden les cases. Aquestes foren gradualment desmembrades, donant origen a subdivisions i noves possessions i, sobretot a partir del segle XIX, foren successivament parcel·lades. Tanmateix les cases han estat sempre la fita i la bandera per les quals s’ha guiat la gent per reconèixer aquestes grans propietats. D'aquesta manera són elles les que transcriuen, en les seves estructures arquitectòniques, la lectura de la seva història. Aquestes transparenten aquell món complexe de relacions socials: amos, senyors, madones, missatges, criades, porquerets, majorals..., així com l’estructura i diversificació del sistema econòmic: estatbles, graners, sestadors, cellers, cups, solleres, païsses, sostres... La tipologia d’aquestes case

Aljub d'En Mel EN PREPARACIÓ

EN PREPARACIÓ

Barroc tardà/Classicisme segle XIX(1869-1894)   L’any 1868 el petit oratori que existia a la possessió de S'Horta fou erigit en Vicaria, la qual cosa provocà la determinació del primer vicari Martí Sureda de construir un temple nou, ja dins el nucli urbà, en un solar cedit per una sèrie de veïns. Les obres començaren l’any següent, però es perllongaren bastant, al manco popularment sempre s’ha dit que la va haver d’acabar amb les seves pròpies mans el següent vicari Jaume Oliver, ajudat per l’escolà. L’any 1894 és la data que sempre es cita del seu acabament. El tret més característic de l’església és l’acurat treball del mur fet de pedra i morter, deixant la pedra vista, i per tant sense un aterracat a sobre. Només s’utilitzaren els cantons de marès per cobrir els escaires de la façana i els reforços del portal, inclús els contraforts són de paret verda. La façana és extremadament austera, centrada per un portal allindat emmarcat per unes senzilles motllures que actuen de llind

Historicisme 1922 Foto Cafater ( http://cafate.blogspot.com/) És l’edifici més emblemàtic del poble, convertida en parròquia l’any 1934. El temple actual es començà l’any 1922 a partir d’una iniciativa del vicari Gabriel Adrover Bauzà, autor també de la traça dels plànols, si bé les obres s’allargaren fins el 1943. La construcció s’aixecà sobre el mateix solar on hi havia hagut  dues esglésies anteriors: un oratori de 1722 i un de nou bastit l’any 1813. La nova església és un curiós exemple d’historicisme que segueix fil per randa el model de les antigues basíliques cristianes occidentals. Està realitzada amb cantons de pedra i formigó, i presenta una planta basilical de tres naus, precedida per un pòrtic -a manera de nàrtex- Les naus estan separades per columnes de capitell jònic i fust d’èntasi pronunciat, enllaçades per una arcada d’arcs de mig punt. La nau central presenta una major alçada que les naus laterals, fet que s’aprofita per obrir una filada de finestres

Barroc. Classicisme. Segle XVIII-XIX La plaça amb la font de Santa Margalida al centre És en aquesta plaça on es situen  probablement els orígens de la vila. La font, situada davant l’església parroquial, és la que segurament possibilità un primer nucli de població, no de bades l’abastí d’aigua fins el segle XIX. És difícil precisar el moment en que s’inicià el seu aprofitament, potser ja en temps romans, allò que si queda clar és que durant la dominació musulmana ja donava lloc a un perímetre irrigat o zona d’hortes, coneguda amb el nom de l’Horta de Felanitx. Apareix documentada a partir de la conquesta -1254- com una font que brollava aigua abundant a ras de terra i, mitjançant síquies, regava els horts del seu entorn. Al llarg del temps ha anat sofrint modificacions, especialment obres d’aprofundiment, entre les quals cal destacar la de l’any 1490, moment en que agafa el nom de Santa Margalida. Pareix ésser que després d’un gran període de sequera, aprofundiren la font, i el

Arquitectura tradicional de l'època barroca. Segle XVIII Façana principal El casal de can Prohens, situat a la plaça de la Font, és un exemple d'arquitectura senyorial mallorquina tradicional. La façana es caracteritza per la seva planimetria i austeritat decorativa i segueix l'esquema habitual de planta baixa, planta noble i porxo. A la planta baixa destaca el portal d'entrada, format per un arc de mig punt de dovelles marcades amb bastant de regràs i brancals de pedra. L'arc es protegit amb la mateixa pedra obrada amb sos escaires al costat, omplint el carcanyol. Igualment, les finestres apareixen protegides amb brancals i llindes de pedra i disposen d'ampit, a excepció d'una. La planta noble disposa d'un senzill balcó amb barana de ferro des d'on avui dia es llegeix el pregó de les festes de Sant Agustí. Al seu costat hi ha un rellotge de sol, únic element decoratiu de la façana. El porxo ve definit per una filada de petits pilars octog

Historicisme classicista 1889 Vista interior L´Esglesieta del convent de la Caritat va ésser construïda entre els anys 1889 i 1892 segons traça de Pere d´Alcantara Peña.             L´aparell utilitzat en la seva construcció és de carreus regulars de marès escollit tant a la façana com a l´interior.             La façana està situada al mateix carrer que porta el nom de les files de la Caritat. És una façana estructurada en dues plantes i totalment simètrica. La planta baixa apareix dividida en quatre columnes dòriques adossades que descansen sobre un basament de pedra viva. Entre elles s´emmarquen tres arcs de mig punt, conformant el central el portal d´ingrés, mentres els laterals són cecs.  Per sobre les columnes apareixen entaulament sobresortit que separa la planta baixa del pis superior.  Aquest darrer repeteix l´esquema de la planta baixa però amb pilastres i a l´interior dels arcs s´obrin finestres allindades. Remata la façana un entaulament amb cornisa amb una mica de vol

Eclecticisme 1910 Detall de la façana Aquest edifici, situat al carrer de la plaça nº 11, va ésser construït l´any 1910 segons traça d´Antoni Vaquer Noguera. La façana, articulada amb una rigorosa simetria, disposa de planta baixa i dos pisos, el darrer d´inferior alçada. Destaca el cos central de l´edifici, ja que concentra la part ornamental i remarca la zona d´entrada. Aquest cos sobresurt lleugerament de la façana i centre el punt d´atenció en el balcó del primer pis, el qual crea un espai endinsat amb un arc rebaixat trevolat. A l´interior de l´arc s´obri un portal d´arc deprimit còncau amb una palmeta decorativa a la clau, per sobre es disposa el nom del banc sota una decoració vegetal amb palmeta. El balcó presenta una barana de ferro forjat amb motius florals, flanquejada per dues balustres decorades amb palmetes. Tota la baconada descansa sobre dues grans mènsules en forma de volutes que al mateix temps es recolzen sobre les pilastres que emmarquen el portal d´entrada de l

Regionalisme 1936   Fou construït en temps de la República, entre els anys 1933 i 1936. L´edifici formava part del projecte de reforma del centre de la vila que tenia programat fer el nou Ajuntament republicà, el qual fou aturat per la guerra. De fet, la construcció del mercat, és l´única obra que es va poder enllestir. Abans el mercat es feia als baixos de la Sala, aprofitant el seu pòrtic. El projecte, de marcat caràcter regionalista, fou realitzat per l´arquitecte Francesc Roca. El lloc on està situat era ocupat abans per l´antic Hospital i l´edifici de la Quartera. La seva localització a una zona amb molta pendent condicionà notablement l´organització de les façanes, així la principal té una alçada inferior a la posterior, i les laterals segueixen les pendents del carrer. Aquest mateix fet condicionà la construcció d´una planta inferior semisoterrània per tal de anivellar la planta principal. El material utilitzat en la seva construcció va ésser variat, combinant la pedra, el fo