PATRIMONI HISTORICOARTÍSTIC DE FELANITX

Historicisme 1913 Portal d'entrada Aquest edifici, construït a l´any 1913 per L´Ajuntament de Felanitx, assenyala la necessitat de modernització i revitalització de la indústria del vi després de la crisi de finals del segle XIX.  Així la seva funció fou la de l´ensenyança i experimentació agrícola, en aquest cas de caire vitícola. El disseny fou encarregat a l´enginyer agrònom provincial Antoni Ballester, però també cal pensar en una possible participació en el projecte d´Arnest Mestre, el qual després passaria a ésser director de l´estació. L´edifici es localitza al Passeig Ramon Llull amb una façana de marcada horitzontalitat d´uns 77 metres de llargària. El material emprat va ésser la pedra, tallada en carreus, procedent de la cantera de Son Garau. S´utilitzà com a morter el tradicional de calç i arena, però també ja s´utilitzà el ciment. També s´utilitzaren els nous materials industrials com el ferro i el formigó. És un edifici que consta de planta baixa i algunes depend

Barroc Segle XVII  Façana principal El convent se San Agustí fou fundat l´any 1603 i localitzat a les afores. En un principi tenia una església molt pobre, amb sostre de canyes i de dimensions reduïdes. L´actual fou començada l´any 1646 pel mestre picapedrer Francesc Oliver segons traça i planta d´Onofre Perelló i acabada l´any 1701. L´aparell utilitzat és variat, de manera que presenta diferents tipologies segons la localització i el moment de la construcció. En els murs exteriors predomina la combinació d´un aparell irregular -sistema de paredat amb morter- amb carreus de marès ben tallat en els escaires i a zones dels contraforts. La façana està realitzada integrament amb carreus de marès amagats per un referit llis amb dibuix de carreus. L´interior presenta un enlluït que amaga probablement la mateixa combinació d´aparell i imita, a alguns llocs, materials nobles com el marbre. Descripció exterior: la façana La façana principal està situada a la plaça del convent. És una

Historicisme funcional 1919  Façana principal La construcció d´aquest edifici és una mostra de la recuperació del sector vinícola a la segona dècada del anys XX. L´estació enològica havia actuat d´element estimulador als viticultors i fins i tot podem dir que va ésser a la mateixa estació on es va gestar la idea de crear un celler cooperatiu, més conegut popularment com “Es Sindicat”. Aquesta idea va ésser inmediatament aplaudida per la majoria de viticultors de manera que a l´any 1919 ja estava enllestit el projecte. La direcció tècnica de l´edifici fou encarregat a l´enginyer agrònom Ernest Mestre i el projecte arquitectònic a Guillem Forteza. Per a la seva construcció es van utilitzar materials industrials com el formigó i el ciment combinats amb la pedra per a determinats elements de la façana. És un edifici de grans dimensions condicionat per la seva funció de celler vinícola. Presenta una façana monumental simètrica solcada per grans pilastres entre les quals es disposen de

Arquitectura industrial c. 1916 L´antiga fàbrica d´electricitat és una construcció feta al voltant de  1916. Aquesta es va construir al carrer Rector Planes, devora la fàbrica de gas, essent el seu promotor el Banc de Felanitx. El seu funcionament perdurà fins el 1931 en que fou adquirida per Gesa. Pocs anys després (1935) fou habilitada com escorxador municipal. Avui dia es propietat de l´Ajuntament i s'ha rehabilitat com escola de música. Sabem que el projecte de rehabilitació com escorxador el va fer Ernest Mestre, però és bastant probable que també fos l'autor del projecte original. Hem de tenir en compte que la concepció arquitectònica de l'edifici no respon a models locals, sinó que pareix rebre certa influència del noucentisme català, en la seva vessant més cosmopolita. En aquests sentit destaca per la utilització d'un depurat llenguatge estructural, de perfils nítid, és a dir, la seva bellesa no recau en un caramull d'afegits ornamentals, sinó precisame

Can Vica     Can Rigo Sa Recreativa EN PREPARACIÓ

L'actual església presenta fàbrica gòtica, tot i que enllestida a la segona meitat del segle XVI (1551-1591). Interveniren com a mestres picapedrers els germans Antoni i Jordi Genovard. L'aparell utilitzat és de carreus de pedra ben tallats, a vegades amagats per un referit llis que imita el dibuix dels carreus. Pareix ésser que ja havia estat començada per l'absis a la segona meitat del segle XIV però, per motius que ignoram, les obres quedaren paralitzades. D'allò que si tenim constància és de l'enderrocament d'una primitiva església així com anaven construint la nova. Segurament era una església de nau única i presbiteri pla amb arcs diafragma que sostenien una coberta de dos aiguavessos amb embigat de fusta, tal era la costum de les primeres esglésies que es feren després de la conquesta (s. XIII). Aquesta era la solució més ràpida i menys costosa. Després, seguint el model que va succeir a altres parròquies, el creixement de la ciutat possiblement va fer

 Gòtic inicial  Segle XIII-XIV  Vista interior                                                      La podem localitzar a la Rectoria de la Parròquia de Sant Miquel. Es probable que fos un dels primers edificis que servís d'església parroquial després de la conquesta, la qual cosa suposaria una datació al voltant dels segles XIII o XIV. És una esglesieta de reduïdes dimensions i estructura senzilla. En la seva construcció s'utilitza un aparell regular de carreus de pedra. La planta és rectangular, d'una sola nau i sense absis. Presenta una coberta de volta d'aresta de tres trams reforçada per tímids arcs faixons. Aquests descansen sobre columnetes adosades al mur, marcant la continuïtat de la nervadura de l'arc. Són unes columnetes motllurades i sense capitell. A les claus de les voltes apareixen uns petits florons amb figures molt desgastades, les quals presentaven temàtica mariana. El sistema constructiu utilitzat ens remet a un etil del gòtic inicial probabl

Època Gòtica. Antecedents islàmics. Documentat des del  segle XIII Façana principal Història Santueri és un dels tres castells roquers que existeixen a Mallorca. El podem localitzar a la zona sud-est de Felanitx, sobre un turó veïnat de Sant Salvador, a uns 7 kms del poble, i té l’accés per la carretera que va a Cas Concos. No és un castell en el sentit de fortalesa medieval, sinó que aprofita una superfície plana, al capcim d’un turó, tallada per esquerps penya-segats. És un exemple de la fermesa defensiva de temps medievals, de gran valor estratègic, no de bades la seva operativitat rau en la seva inaccessibilitat. Aquesta fortificació servia de suport a operacions militars, de refugi en cas d’invasions, però sobretot es convertia en l’últim reducte defensiu que permetia una llarga resistència; no hem d’oblidar que la planura del recinte permetia el cultiu i les pastures, així com disposava d’aljubs, pou, i fins i tot un molí. L’origen del castell encara no és prou c

Aquest santuari d´aixeca al capcim del puig de Sant Salvador, a 494 m. d´altura, desafiant el desnivell de la muntanya. La seva silueta recorda aquells monestirs-fortaleses medievals, aïllats de les trifurques urbanes. Els primers testimonis documentals que fan referència al santuari daten de 1348, moment en que Pere IV d´Aragó concedix llicència per construir una capella -baix l’advocació de Sant Salvador-, una casa i una cisterna. Tot i això hi ha constància que des de temps enrere el puig ja era conegut amb el nom de Sant Salvador. S´ha assenyalat que el fet que motivà la construcció del Santuari fou la Pesta Negra que assolà Europa en aquest any i provocà la mort a Felanitx d´unes 900 persones. La capella o esglesieta, que el març de 1349 ja estava enllestida, estava dedicada a Sant Salvador en l´advocació de la Passió Imaginis. De fet, a mitjans segle XV, es construí un retaule de pedra dedicat a aquesta iconografia, el qual ocuparia l´altar major. De totes maneres, ja en el