ESCORXADOR VELL (ANTIGA FÀBRICA D'ELECTRICITAT)

Arquitectura industrial
c. 1916


L´antiga fàbrica d´electricitat és una construcció feta al voltant de  1916. Aquesta es va construir al carrer Rector Planes, devora la fàbrica de gas, essent el seu promotor el Banc de Felanitx. El seu funcionament perdurà fins el 1931 en que fou adquirida per Gesa. Pocs anys després (1935) fou habilitada com escorxador municipal. Avui dia es propietat de l´Ajuntament i s'ha rehabilitat com escola de música.
Sabem que el projecte de rehabilitació com escorxador el va fer Ernest Mestre, però és bastant probable que també fos l'autor del projecte original. Hem de tenir en compte que la concepció arquitectònica de l'edifici no respon a models locals, sinó que pareix rebre certa influència del noucentisme català, en la seva vessant més cosmopolita. En aquests sentit destaca per la utilització d'un depurat llenguatge estructural, de perfils nítid, és a dir, la seva bellesa no recau en un caramull d'afegits ornamentals, sinó precisament en la seva estructura simple, neta, racional. Per tant cal pensar en la intervenció d'un autor coneixedor dels corrents arquitectònics que s'estaven desenvolupant en aquells moments a Catalunya.
És un edifici que combina la utilització de materials tradicionals amb els nous propis de la revolució industrial. Presenta una sola nau, condicionada pel se ús industrial. El mur està realitzat amb cantons de marès lligats amb morter i reforçat per contraforts. La coberta presenta una armadura de ferro vista, que sosté una volta lleugerament apuntada, recoberta de plaques de ging en el seu exterior.
L´aspecte exterior és molt auster, ja que el parament és llis, només trencat per la successió rítmica dels contraforts laterals i un fris de denticles sota la cornisa, a la façana lateral que dona al carrer. La façana principal, rematada amb un capcer dentellat, presenta la mateixa sobrietat decorativa. Només unes petites bandes de ceràmica de quadrets blancs i verds (horitzontals i verticals), situades al capcer i devora el portal, marquen l´únic punt ornamental de l´edifici. Aquestes bandes es repeteixen a la zona superior dels contraforts laterals. Al centre s'obri un portal allindat i als seus costats dues finestres trencades.
Detall del remat del capcer

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

CREUS DE TERME

Imatge
(Documentació i fotografies cedides per Juan Reus Coll) INTRODUCCIÓ   Aquestes creus originàriament tenien la funció de delimitar els termes de les poblacions. D'aquesta manera es situaven prop de les entrades o a la vorera de camins. En principi eren creus senzilles, de ferro o fusta, per passar després a adquirir un caràcter monumental i ser tallades en pedra. D'alguna manera donaven la benvinguda als transeünts que arribaven o bé acomiadaven els que s'anaven. Però tampoc no hem d'oblidar la seva funció religiosa: beneir el terme i recordar que allò era terra cristiana.       Els seus orígens es troben a l'Alta Edat mitjana, destacant els exemples de la Bretanya francesa i Irlanda. D'aquí van tenir una gran difusió per Galícia, País Basc i Catalunya. A Mallorca la tradició arriba amb la conquesta catalana i es consolida en el segle XV.      L'estructura d'aquestes creus és bastant simple: disposen d'un pedestal poligonal amb graons sobre e
Més informació

PORTOCOLOM

Imatge
    Segons Xamena el nom apareix documentat per primera vegada el 1242 amb el nom de Portu Colum i, ja en el segle XIV, amb el de Porto Colom. Etimològicament deriva del llatí “portu columbi” que significaria “port del colom”, potser fent referència a l’abundància de coloms que s’hi criaven.     La formació com a nucli urbà és una creació pràcticment de la segona meitat del segle XIX. Tal com explica Xamena a principis d’aquest segle només hi vivien sis famílies, apart d’un destacament de soldats que vivien a la a la Bateria. El perill de l’arribada de pirates o altres invasors havia fet del port una zona poc habitada al llarg de la història. Tot i això des de temps antic era freqüentat per diferents tipus de vaixells i pescadors. Segurament ja era visitat en època romana, la troballa d’àmfores en els jaciments subaquàtics així ho fa pensar. També hem de tenir en compte que les seves especials condicions naturals de port arrecerat afavoriren que puntualment fos utilitzat co
Més informació

MOLINS

Imatge
(Dibuix de Xesca Bennasar) La nombrosa presència de molins de vent a Felanitx, més de 70 dins el municipi, dels quals aprop de la quarentana es troben al voltant de la vila, són el testimoni més viu de la importància que tenia la indústria farinera en temps passat. En el segle XVII els moliners de la vila estaven associats al “Col.legi dels honorables moliners de vent de Llucmajor, Felanitx, Montuïri i Manacor” i l’any 1752 es constituïren en un gremi independent. Geroni Berard a l’any 1789 ja n´hi contabilitzà 25, nombre que aniria augmentat al llarg del segle XVIII i XIX. Durant el segle XX, amb l’entrada de les noves energies, paulatinament deixaren de funcionar. La majoria es localitzaven a la perifèria de la vila, malgrat avui alguns d’ells han quedat absorbits dins el casc urbà. La seva situació preferent eren els petits turons que envoltaven el poble: puig Verd, puig dels Molins i puig del Call. L’estructura arquitectònica dels molins de Felanitx segueix la t
Més informació