ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT MIQUEL
L'actual església presenta fàbrica gòtica, tot i que enllestida a la segona meitat del segle XVI (1551-1591). Interveniren com a mestres picapedrers els germans Antoni i Jordi Genovard.
L'aparell utilitzat és de carreus de pedra ben tallats, a vegades amagats per un referit llis que imita el dibuix dels carreus. Pareix ésser que ja havia estat començada per l'absis a la segona meitat del segle XIV però, per motius que ignoram, les obres quedaren paralitzades. D'allò que si tenim constància és de l'enderrocament d'una primitiva església així com anaven construint la nova. Segurament era una església de nau única i presbiteri pla amb arcs diafragma que sostenien una coberta de dos aiguavessos amb embigat de fusta, tal era la costum de les primeres esglésies que es feren després de la conquesta (s. XIII). Aquesta era la solució més ràpida i menys costosa. Després, seguint el model que va succeir a altres parròquies, el creixement de la ciutat possiblement va fer substituir aquest humil santuari per un edifici amb voltes.
DESCRIPCIÓ EXTERIOR
La façana principal està situada a la plaça de Santa Margalida i l'any 1591 ja estava enllestida. Aquesta façana segueix l'esquema de tradició gòtica, es a dir façana plana i senzilla amb rosetó central. La decoració es concentra al portal que és una mica posterior.
Presenta una divisió en tres paraments horitzontals separats mitjançant una senzilla motllura. En el centre del primer parament es situa la portada trencant la motllura. Sobre aquesta, en el centre del segon parament, apareix l'estàtua de Sant Miquel -realitzada l'any 1762-. La segona motllura apareix trencada per la rosassa treballada amb gelosia seguint la tradició gòtica. La façana està rematada per un pinyó mixtilini barroc amb tres obertures que donen a una barana balustrada (rellotge de sol?). Flanquejant el pinyó apareixen dues estructures piramidals amb bolla a manera de pinacles. Aquesta estructura barroca és un projecte del caputxí Pare Gaietà i es realitza cap a la meitat del segle XVIII.
 |
| Portal Major |
El portal major és el centre de la façana on es concentra majoritàriament la decoració i on es poden veure els canvis dels nous gusts estilístics.
D'estil renaixentista és una de les primeres portades mallorquines que recull l'esquema absidal amb un portal de punt rodó. Es va construir entre els anys 1599-1603 segons traça de Miquel Quetglas, el treball escultòric ca córrer a càrrec de Joan Sagrera. Es possible que es fes servir d́inspiració el portal major de la Seu de Miquel Verger que s'estava construint en els mateixos moments, però també recull l'esquema del portal del cor de la Seu de Joan de Sales (1529) realitzant una perfecta simbiosi entre ambdós. Així seguix l'esquema d'arc de triomf: portal de mig punt flanquejat per dues columnes jòniques de fust estriat amb decoració de garlandes que descansen sobre plint, i per sobre, un entaulament format per un arquitrau, un fris i una cornisa. Entre les columnes s'obrin dos nínxols amb les imatges de Sant Pere i Sant Pau .Remata tot el conjunt, recollint l'esquema absidal de la Seu, la volta de cassetons amb un timpà. Cal ressenyar l'acurada ornamentació amb baixrelleu que emmarca tot el portal, seguint la mateixa organització que l'esmentat portal de Joan de Sales. Tant és així que en els carcanyols de l'arc apareix inclús la mateixa iconografia: l'Anunciació, amb les imatges de l'Arcàngel Sant Gabriel i la Verge Maria. En el timpà apareix l'escut de Felanitx (l'Hòstia amb el calze), sostingut per dos àngels.
 |
| Detall dels escalons |
Al costat esquerre de l'església, just devora l'absis, s'aixeca el campanar. Aquest segueix la tipologia tradicional, és a dir, de planta quadrada i finestres ogivals en els dos cossos superiors. Fou realitzat a tongades entre els anys 1615 i 1681.
DESCRIPCIÓ INTERIOR
La planta de l'església parroquial segueix el model d'herència típica del gòtic català: planta de nau única amb capelles laterals entre els contraforts, set a cada costat. La nau presenta sis trams i acabava en un principi en un absis poligonal. Aquest va ésser allargat l'any 1867 segons pla de Pere d'Alcàntara Peña, es va fer més estret seguint un esquema rectangular i es va construir l'actual sagristia (darrera l'absis).
L'alçat interior segueix l'esquema bàsic de les esglésies parroquials gòtiques. Les capelles laterals s'obrin sota arcs lleugerament apuntats. També seguix la tradició la disposició d'una tribuna destinada al cor damunt l'ingrés. Aquesta està sostinguda per una volta de creueria i un arc ansa-paner. Sobre l'arcada que separa les capelles de la nau central apareix un fris amb decoració vegetal i per sobre hi ha finestrals. Molts d'aquests estan tapiats, la qual cosa resta llum a l'església i minva l'esperit gòtic.
La coberta de la nau central es de volta de creueria amb arcs faixons que marquen els diferent trams i davallen els seu nervis pels pilars de separació de les naus. Les capelles laterals segueixen amb el mateix sistema de coberta de volta de creueria, igual que l'absis.
És una església on, des del pint de vista de l'espai, l'amplitud de la nau central i la seva relativa poca alçada, minven el sentit ascensional del gòtic, fet que segurament ja va provocar que a mitjans del segle XIX, per ordre del Rector Sebastià Planes, rebaixassin el sòl de l'església per tal de donar-li més alçada.
 |
| Capella del Roser |
 |
| Cúpula de la capella del Roser |
 |
| Campanar i llanternó de la capella del Roser |
.JPG)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada