CAS DENTISTA BORDOY

Racionalisme
1934

 


     Aquesta vivenda unifamiliar del carrer de s´Aigua és l´exemple més reprentatiu del ressò que va tenir el racionalisme a Felanitx. Fou dissenyada per l'enginyer agrònom Ernest Mestre, malgrat que el projecte fou signat per l'aparellador Mateu Oliver. Popularment és coneguda com la casa cubista. Havia d´assumir no només les funcions d´habitatge familiar sinó també les de consulta dentista. Destaca per la combinació simple de volums geomètrics i l´absència absoluta d´elements decoratius, ja que, segons la nova estètica, la puresa de les formes havia de privar sobre els elements ornamentals. És un edifici que consta de planta baixa i dos pisos, combinant una gran estructura cúbica, allunyada de la línia del carrer, amb dos cossos ondulats que sobresurten, a manera d´ales, a la planta baixa. El portal presenta un accés escalonat i s´obri entre les dues ales. Les finestres estan organitzades amb estricte simetria i presenten ja la persiana enrollable amb tancament de guillotina. Destaquen les de la planta baixa per la seva major amplitud i per estar disposades en cantonada. Tota la façana presenta un referit blanc, a excepció de la part baixa que és ocre.  Sobre les ales que sobresurten de la planta baixa es situen dues terrasses amb balustrada feta de banc d´obra amb una barandillla de tubs de ferro. Remata la façana una senzilla cornisa en forma de platabanda.
            La distribució interior està organitzada tenint en compte el màxim d´aprofitament de la llum i de funcionalitat. D´aquesta manera totes les habitacions donen a l´exterior, malgrat el condicionament del mur lateral dret que fa d´amitger amb la vivenda del costat. La planta baixa està dedicada a zona de dia. Presenta com entrada un vestíbul, al costat del qual s´obrin la sala d´espera, a l´esquerra, i la sala d´estar, a la dreta; ocupant les ales que sobresurten de l´edifici i de major lluminositat. Seguidament ve el hall que actua d´element distribuidor del despatx, el menjador, un petit pati cobert i dona accés a l´escala per accedir als pisos superiors. Cal dir que aquesta darrera està perfectament situada enmig de la zona lateral, aprofitant que és la zona més obscura de la casa, igualemnt que un ropero d´obra. El pati cobert s´obri entre el menjador i la cuina, comunicant ambdues estances i donant accés al jardí. El primer pis es dedicat a zona de nit, amb cinc dormitoris, una saleta i un bany. Els dos dormitoris que donen al carrer s´obrin a dues amples terrasses. El segons pis, actua a manera de porxo, i és dedicat a diferent utilitats. A sobre apareix un terrat pla.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

CREUS DE TERME

Imatge
(Documentació i fotografies cedides per Juan Reus Coll) INTRODUCCIÓ   Aquestes creus originàriament tenien la funció de delimitar els termes de les poblacions. D'aquesta manera es situaven prop de les entrades o a la vorera de camins. En principi eren creus senzilles, de ferro o fusta, per passar després a adquirir un caràcter monumental i ser tallades en pedra. D'alguna manera donaven la benvinguda als transeünts que arribaven o bé acomiadaven els que s'anaven. Però tampoc no hem d'oblidar la seva funció religiosa: beneir el terme i recordar que allò era terra cristiana.       Els seus orígens es troben a l'Alta Edat mitjana, destacant els exemples de la Bretanya francesa i Irlanda. D'aquí van tenir una gran difusió per Galícia, País Basc i Catalunya. A Mallorca la tradició arriba amb la conquesta catalana i es consolida en el segle XV.      L'estructura d'aquestes creus és bastant simple: disposen d'un pedestal poligonal amb graons sobre e
Més informació

PORTOCOLOM

Imatge
    Segons Xamena el nom apareix documentat per primera vegada el 1242 amb el nom de Portu Colum i, ja en el segle XIV, amb el de Porto Colom. Etimològicament deriva del llatí “portu columbi” que significaria “port del colom”, potser fent referència a l’abundància de coloms que s’hi criaven.     La formació com a nucli urbà és una creació pràcticment de la segona meitat del segle XIX. Tal com explica Xamena a principis d’aquest segle només hi vivien sis famílies, apart d’un destacament de soldats que vivien a la a la Bateria. El perill de l’arribada de pirates o altres invasors havia fet del port una zona poc habitada al llarg de la història. Tot i això des de temps antic era freqüentat per diferents tipus de vaixells i pescadors. Segurament ja era visitat en època romana, la troballa d’àmfores en els jaciments subaquàtics així ho fa pensar. També hem de tenir en compte que les seves especials condicions naturals de port arrecerat afavoriren que puntualment fos utilitzat co
Més informació

MOLINS

Imatge
(Dibuix de Xesca Bennasar) La nombrosa presència de molins de vent a Felanitx, més de 70 dins el municipi, dels quals aprop de la quarentana es troben al voltant de la vila, són el testimoni més viu de la importància que tenia la indústria farinera en temps passat. En el segle XVII els moliners de la vila estaven associats al “Col.legi dels honorables moliners de vent de Llucmajor, Felanitx, Montuïri i Manacor” i l’any 1752 es constituïren en un gremi independent. Geroni Berard a l’any 1789 ja n´hi contabilitzà 25, nombre que aniria augmentat al llarg del segle XVIII i XIX. Durant el segle XX, amb l’entrada de les noves energies, paulatinament deixaren de funcionar. La majoria es localitzaven a la perifèria de la vila, malgrat avui alguns d’ells han quedat absorbits dins el casc urbà. La seva situació preferent eren els petits turons que envoltaven el poble: puig Verd, puig dels Molins i puig del Call. L’estructura arquitectònica dels molins de Felanitx segueix la t
Més informació