PORTAL DE L'ESGLÉSIA CONVENTUAL DE LES TRINITÀRIES

Historicisme neoromànic
1916



Aquest portal  és el que queda de l´esglesieta del convent de les Trinitàries. Aquesta amenaçava ruina i va ésser enderrocada fa pocs anys, deixant lloc a un pati d´escoleta d´infants.
            És una portalada austera, de traça neoromànica, realitzada amb carreus de marès escollit. El portal presenta arc deprimit convex amb dovelles radials i a  sobre es disposa un timpà envoltat per quatre arquivoltes d´arc de mig punt peraltat amb dovelles molt marcades. Les dues arquivoltes interiors es suporten sobre dues columnetes llises, a manera de brancals, flanquejant el portal. Aquestes descansen sobre un podi folrat de plaques de pedra viva. Igualment disposa de llindar de la mateixa pedra. Tota la portalada és nua de decoració, a excepció d´una creu de Malta amb baixrelleu situada al centre del timpà.
Restes del parament interior
            Al pati interior queden restes del parament del lateral dret de l´església. Aquest apareix socat per pilastres estriades jòniques i disposa d´un trifori format per finestres balconeres geminades amb arcs de mig punt. A la part superior queden restes s´un entaulament amb decoració de denticles. Aquesta disposició amb un llenguatge més classicista a l´interior va pensar que l´església es definia dins un historicisme eclèctic. 
Restes del parament interior

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

CREUS DE TERME

Imatge
(Documentació i fotografies cedides per Juan Reus Coll) INTRODUCCIÓ   Aquestes creus originàriament tenien la funció de delimitar els termes de les poblacions. D'aquesta manera es situaven prop de les entrades o a la vorera de camins. En principi eren creus senzilles, de ferro o fusta, per passar després a adquirir un caràcter monumental i ser tallades en pedra. D'alguna manera donaven la benvinguda als transeünts que arribaven o bé acomiadaven els que s'anaven. Però tampoc no hem d'oblidar la seva funció religiosa: beneir el terme i recordar que allò era terra cristiana.       Els seus orígens es troben a l'Alta Edat mitjana, destacant els exemples de la Bretanya francesa i Irlanda. D'aquí van tenir una gran difusió per Galícia, País Basc i Catalunya. A Mallorca la tradició arriba amb la conquesta catalana i es consolida en el segle XV.      L'estructura d'aquestes creus és bastant simple: disposen d'un pedestal poligonal amb graons sobre e
Més informació

PORTOCOLOM

Imatge
    Segons Xamena el nom apareix documentat per primera vegada el 1242 amb el nom de Portu Colum i, ja en el segle XIV, amb el de Porto Colom. Etimològicament deriva del llatí “portu columbi” que significaria “port del colom”, potser fent referència a l’abundància de coloms que s’hi criaven.     La formació com a nucli urbà és una creació pràcticment de la segona meitat del segle XIX. Tal com explica Xamena a principis d’aquest segle només hi vivien sis famílies, apart d’un destacament de soldats que vivien a la a la Bateria. El perill de l’arribada de pirates o altres invasors havia fet del port una zona poc habitada al llarg de la història. Tot i això des de temps antic era freqüentat per diferents tipus de vaixells i pescadors. Segurament ja era visitat en època romana, la troballa d’àmfores en els jaciments subaquàtics així ho fa pensar. També hem de tenir en compte que les seves especials condicions naturals de port arrecerat afavoriren que puntualment fos utilitzat co
Més informació

MOLINS

Imatge
(Dibuix de Xesca Bennasar) La nombrosa presència de molins de vent a Felanitx, més de 70 dins el municipi, dels quals aprop de la quarentana es troben al voltant de la vila, són el testimoni més viu de la importància que tenia la indústria farinera en temps passat. En el segle XVII els moliners de la vila estaven associats al “Col.legi dels honorables moliners de vent de Llucmajor, Felanitx, Montuïri i Manacor” i l’any 1752 es constituïren en un gremi independent. Geroni Berard a l’any 1789 ja n´hi contabilitzà 25, nombre que aniria augmentat al llarg del segle XVIII i XIX. Durant el segle XX, amb l’entrada de les noves energies, paulatinament deixaren de funcionar. La majoria es localitzaven a la perifèria de la vila, malgrat avui alguns d’ells han quedat absorbits dins el casc urbà. La seva situació preferent eren els petits turons que envoltaven el poble: puig Verd, puig dels Molins i puig del Call. L’estructura arquitectònica dels molins de Felanitx segueix la t
Més informació