PATRIMONI HISTORICOARTÍSTIC DE FELANITX

Son Dimoni INTRODUCCIÓ A LES POSSESSIONS DEL MUNICIPI DE FELANITX Potser, actualment, seria més correcte emprar el terme cases de possessió que el de possessions. I és que d’aquelles antigues i extenses possessions, llevat d’algunes excepcions, només en queden les cases. Aquestes foren gradualment desmembrades, donant origen a subdivisions i noves possessions i, sobretot a partir del segle XIX, foren successivament parcel·lades. Tanmateix les cases han estat sempre la fita i la bandera per les quals s’ha guiat la gent per reconèixer aquestes grans propietats. D'aquesta manera són elles les que transcriuen, en les seves estructures arquitectòniques, la lectura de la seva història. Aquestes transparenten aquell món complexe de relacions socials: amos, senyors, madones, missatges, criades, porquerets, majorals..., així com l’estructura i diversificació del sistema econòmic: estatbles, graners, sestadors, cellers, cups, solleres, païsses, sostres... La tipologia d’aquestes case...

Aljub d'En Mel EN PREPARACIÓ

EN PREPARACIÓ

Barroc tardà/Classicisme segle XIX(1869-1894)   L’any 1868 el petit oratori que existia a la possessió de S'Horta fou erigit en Vicaria, la qual cosa provocà la determinació del primer vicari Martí Sureda de construir un temple nou, ja dins el nucli urbà, en un solar cedit per una sèrie de veïns. Les obres començaren l’any següent, però es perllongaren bastant, al manco popularment sempre s’ha dit que la va haver d’acabar amb les seves pròpies mans el següent vicari Jaume Oliver, ajudat per l’escolà. L’any 1894 és la data que sempre es cita del seu acabament. El tret més característic de l’església és l’acurat treball del mur fet de pedra i morter, deixant la pedra vista, i per tant sense un aterracat a sobre. Només s’utilitzaren els cantons de marès per cobrir els escaires de la façana i els reforços del portal, inclús els contraforts són de paret verda. La façana és extremadament austera, centrada per un portal allindat emmarcat per unes senzilles motllures que actuen de llind...

Historicisme 1922 Foto Cafater ( http://cafate.blogspot.com/) És l’edifici més emblemàtic del poble, convertida en parròquia l’any 1934. El temple actual es començà l’any 1922 a partir d’una iniciativa del vicari Gabriel Adrover Bauzà, autor també de la traça dels plànols, si bé les obres s’allargaren fins el 1943. La construcció s’aixecà sobre el mateix solar on hi havia hagut  dues esglésies anteriors: un oratori de 1722 i un de nou bastit l’any 1813. La nova església és un curiós exemple d’historicisme que segueix fil per randa el model de les antigues basíliques cristianes occidentals. Està realitzada amb cantons de pedra i formigó, i presenta una planta basilical de tres naus, precedida per un pòrtic -a manera de nàrtex- Les naus estan separades per columnes de capitell jònic i fust d’èntasi pronunciat, enllaçades per una arcada d’arcs de mig punt. La nau central presenta una major alçada que les naus laterals, fet que s’aprofita per obrir una filada de finest...

Barroc. Classicisme. Segle XVIII-XIX La plaça amb la font de Santa Margalida al centre És en aquesta plaça on es situen  probablement els orígens de la vila. La font, situada davant l’església parroquial, és la que segurament possibilità un primer nucli de població, no de bades l’abastí d’aigua fins el segle XIX. És difícil precisar el moment en que s’inicià el seu aprofitament, potser ja en temps romans, allò que si queda clar és que durant la dominació musulmana ja donava lloc a un perímetre irrigat o zona d’hortes, coneguda amb el nom de l’Horta de Felanitx. Apareix documentada a partir de la conquesta -1254- com una font que brollava aigua abundant a ras de terra i, mitjançant síquies, regava els horts del seu entorn. Al llarg del temps ha anat sofrint modificacions, especialment obres d’aprofundiment, entre les quals cal destacar la de l’any 1490, moment en que agafa el nom de Santa Margalida. Pareix ésser que després d’un gran període de sequera, aprofundiren la font, i...

Arquitectura tradicional de l'època barroca. Segle XVIII Façana principal El casal de can Prohens, situat a la plaça de la Font, és un exemple d'arquitectura senyorial mallorquina tradicional. La façana es caracteritza per la seva planimetria i austeritat decorativa i segueix l'esquema habitual de planta baixa, planta noble i porxo. A la planta baixa destaca el portal d'entrada, format per un arc de mig punt de dovelles marcades amb bastant de regràs i brancals de pedra. L'arc es protegit amb la mateixa pedra obrada amb sos escaires al costat, omplint el carcanyol. Igualment, les finestres apareixen protegides amb brancals i llindes de pedra i disposen d'ampit, a excepció d'una. La planta noble disposa d'un senzill balcó amb barana de ferro des d'on avui dia es llegeix el pregó de les festes de Sant Agustí. Al seu costat hi ha un rellotge de sol, únic element decoratiu de la façana. El porxo ve definit per una filada de petits pilars octog...