PORTOCOLOM
Segons
Xamena el nom apareix documentat per
primera vegada el 1242 amb el nom de Portu Colum i, ja en el segle
XIV, amb el de Porto Colom. Etimològicament deriva del llatí “portu
columbi” que significaria “port del colom”, potser fent
referència a l’abundància de coloms que s’hi criaven.
La
formació com a nucli urbà és una creació pràcticment de la
segona meitat del segle XIX. Tal com explica Xamena a principis
d’aquest segle només hi vivien sis famílies, apart d’un
destacament de soldats que vivien a la a la Bateria. El perill de
l’arribada de pirates o altres invasors havia fet del port una zona
poc habitada al llarg de la història. Tot i això des de temps antic
era freqüentat per diferents tipus de vaixells i pescadors.
Segurament ja era visitat en època romana, la troballa d’àmfores
en els jaciments subaquàtics així ho fa pensar. També hem de tenir
en compte que les seves especials condicions naturals de port
arrecerat afavoriren que puntualment fos utilitzat com a base o
refugi per diferents naus en temps de guerra. L’activitat comercial
també hi era present, almanco està documentat el comerç
d’exportació i importació de blat durant els segles XIV i XV,
però creim que fou una activitat intermitent i molt condicionada
pels temps que corrien. Igualment documentada és l’activitat del
contraban, ja des del segle XIV.
Portocolom al segle XIX segons s'Arxiduc (Font: Die Balearen) |
Tanmateix
la seva història ve marcada pels perills de la mar, especialment
dels pirates sarraïns. En el segle XIV ja hi havia a la costa un
servei de talaiers i escoltes, i són freqüents les notícies que
tenim que manifesten les inquietuds de la gent que vivia prop de les
marines. Aquesta pressió culminarà en el segle XVI amb l’aixecament
d’una torre de vigilància a l’entrada del port, amb dos talaiers
que hi seran presents fins el 1868.
Un altre fet important a
destacar, quant a la seva funció defensiva, és la construcció de
la bateria de cala Barbacana (1713-1714) amb motiu de la Guerra de
Successió; la seva funció era la de prevenir un atac de les tropes
filipistes. Actualment tant la torre com la bateria estan destruïdes,
malgrat en queden alguns restes.
Restes de la torre de defensa |
El
vertader desenvolupament com a port comercial i la creació del nucli
urbà s’ha de vincular a l’expansió vitícola del segle XIX, tot
i que ja havia començat en el segle XVIII. Així hi ha constància
de les necessitats de crear una infraestructura postuària a les
acaballes del segle XVIII degut a que l’activitat comercial ja era
freqüent. Però no és fins el 1828 quan es construeix un petit
moll. Posteriorment, a l’any 1854, s’aconseguí elevar-lo a la
categoria de port i, tres anys més tard, s’inagurava l’edifici
de la Duana. Al llarg de l’últim terç del segle, coincidint amb
el màxim apogeu del comerç del vi, es milloraren les
infraestructures i es dragà una part del port. A partir de 1892, amb
la crisi de la filoxera, es paralitzà dràsticament l’activitat
comercial. Aquesta es reanudà a poc a poc entrat el segle XX, però
sense arribara les cotes anteriors. Així es produïren noves
millores al moll al 1947 i el 1960. Paral.lelament a l’activitat
comercial hi va haver sempre una activitat pesquera, la qual
s’incrementà especialment a partir de 1908 amb la introducció del
bou.
Quan
a la seva formació com a nucli urbanístic es va produir
relativament tard. Així tenim constància de l’intent per part de
l’Ajuntament republicà de 1873 de crear una població per fomentar
el comerç, projecte que quedà aturat amb el canvi de règim. Però
tres anys més tard, a iniciativa de Joan Alou, s’aprovà el
projecte d’urbanització de la zona de sa Capella, amb l’excusa
de crear una colònia agrícola. D’aquesta manera es creava el
primer nucli urbà al voltant de l’oratori, el qual existia des del
1808. Poc temps després, el 1880, Pere Ordines -propietàri de la
possessió de s’Horta- sol.licitava la urbanització de la zona de
la Duana, on ben prest també sorgiria una agrupació de cases. Es
pot dir que allò que realment es creà fou una colònia
d’estiuejants, ja que la majoria de cases estaven deshabitades la
major part de l’any. Les poques habitades, la majoria eren de
pescadors.
Part vella o de sa Capella |
Tot
i que el creixement urbanístic es paralitzà amb la crisi de finals
de segle, seguí augmentat al llarg del segle XX, encara que d’una
manera lenta, però amb una certa població estable. Així a l’any
1935 s’inagurava una escola pública. És a partir dels anys
seixanta, amb l’arribada del turisme, quan es produeix un boom
urbanístic i es comencen les urbanitzacions de sa Bateria, Cala
Barbacana, Cala Marçal, sa Punta, Lafe i Cas Corso.
Patrimoni arquitectònic a destacar:
Patrimoni arquitectònic a destacar:
-Església
parroquial de la Mare de Déu del Carme.
Està
situada a la part de sa Capella, a la plaça de Sant Jaume. Fou
construïda arrel de la creació dels dos primers nuclis urbans
esmentats, ja que l’humil oratori que hi havia començava a quedar
petit. La nova construcció s’enllestir entre els anys 1884 i 1887,
segons un projecte de Pere d’Alcàntara Penya. Aquest segueix una
traça neogòtica i està realitzada integrament amb cantons de
marès. Presenta una planta de nau única, amb absis poligonal i
capelles entre els contrafots, quatre a cada costat. La coberta és
de volta de creueria per la nau central i per les capelles laterals.
Als peus de l’església s’aixeca la tribuna sobre tres arcs
ogivals. Sobre les capelles s’obrin els finestrals. La façana
s’estructura a partir d’un parament amb capcer de dues aigües
situat entre dues torres, amb el típic rosetó central. El portal és
allindat i a sobre es situa un arc ogival -a manera de trencaigües-
que emmarca un timpà amb un escut dels carmelites, rematat amb una
creu.
Façana de l'església |
L’obra
més important a destacar de l’interior és el retaule
major dedicat a la Mare de Déu del Carme. És
un retaule barroc datat a l’any 1656, realitzat per l’escultor
felanitxer Gabriel Oliver Soler, i que abans estava a la Parròquia
de Sant Miquel de Felanitx baix l’advocació de Sant Joan Baptista.
-Can
Vell. Casal de dues plantes, situat a la
mateixa plaça de Sant Jaume. Destaca per a la presència d’una
llotja italianitzant a la segona planta, formada per tres arcs de mig
punt que descansen sobre columnes corínties. Aquesta llotja s’obri
a un balcó amb barana de ferro sostingut per tres mènsules de pedra
de Santanyí. Sobre la clau de l’arc central es pot llegir la data
de 1931. Actualment l’edifici està dedicat a restaurant.
-Can
Tejedor. Està situat al carrer d’en Velar
núm 3. Consta de dues plantes i porxo i destaca per la façana que
mira a la mar. Consta de dues plantes i porxo. La planta baixa
presenta dos portals de barraca d’arc escarser i portal d’entrada
enmig. La planta noble es caracteritza per tenir les obertures
allindades que s’obrin a un balcó en barana de ferro. Les tres
obertures es rematen amb trencaigües, dels quals destaca el central
per presentar ornamentació d’acròteris, pròpia de l’historicisme
neogrec. El porxo el conformen tres finestrons rectangulars.
L’edifici es remata amb una balustrada. Per l’estil deduim que
fou probablement construït entre finals del segle XIX i principis
del segle XX.
Can Tejedor |
-Cases
amb llotja al primer pis. Aquesta és una
tipologia de cases realitzades entre finals del segle XIX i principis
del segle XX. Encara en queden bastant d’exemples, tot i que ja
n´hi ha alguna d’enderrocada. Destaquen especialment per les
façanes que miren a la mar, ja que la majoria són cases que
comuniquen amb dos carrers. La majoria d’aquestes façanes es
caracteritzen per tenir la planta baixa folrada de pedra amb un ample
portal amb arc escarser, destinat antigament a amarrador de barques o
a barraca. El primer pis el conforma una llotja de dos o tres arcs de
marès, sostinguts per pilars, i de tipologia molt variada:
fistonats, dentats, mixtilinis, lobulats... Aquesta llotja, que podia
tenir el balcó sobresortit, feia les funcions d’excel.lent mirador
sobre el port i s’utilitzava per prendra la fresca amb l’estiu. A
vegades podem observar un segon pis, en forma d’àtic, però molts
d’ells ja són una construcció posterior afegida. Aquestes cases
les podem trobar als següents carrers: carrers dels Pescadors,
carrer de Llevant i carrer de la Mar.
Cases amb llotja al carrer dels Pescadors |
-Les
barraques o escars. Les trobam a diferents
indrets del port, a la zona del Riuetó, a la part de la Capella i a
sa Bassa Nova. Són unes senzilles construccions agrupades
realitzades amb volta d’arc escarser, destinades a arreconar les
barques -especialment llauts- Aquestes aprofiten el seu raser amb
l’aigua per facilitar l’entrada de les barques. Tots disposen del
seu mollet al davant i d’una escala de 9 o 10 graons per baixar a
l’escar. Les primeres construccions daten de finals del segle XIX i
principis del segle XX, altres es realitzaren als anys quaranta.
Barraques en Es Rivetó (foto de wiquipèdia) |
-El
far o sa farola. Està situada a l’entrada
del port, a la zona de sa Punta. És una construcció bastida entre
1862 i 1863 amb motiu de la importància comercial que anava agafant
el port. Fou projectat i contruït per Emili Pou. És un edifici de
planta rectangular amb la torre cilíndrica. Al llar del segle XX ha
sofert diferents reformes, així l’any 1923 s’afegí una segona
planta i l’any 1968 es donà més alçada a la torre, fins el 31 m.
sobre el nivelll del mar que té en l’actualitat.
Puerto antiguo de Portocolom uno de los más seguros en la antigüedad en la isla por la forma geográfica de la bahía.
ResponElimina