POSSESSIONS

Son Dimoni
INTRODUCCIÓ A LES POSSESSIONS DEL MUNICIPI DE FELANITX


Potser, actualment, seria més correcte emprar el terme cases de possessió que el de possessions. I és que d’aquelles antigues i extenses possessions, llevat d’algunes excepcions, només en queden les cases. Aquestes foren gradualment desmembrades, donant origen a subdivisions i noves possessions i, sobretot a partir del segle XIX, foren successivament parcel·lades. Tanmateix les cases han estat sempre la fita i la bandera per les quals s’ha guiat la gent per reconèixer aquestes grans propietats. D'aquesta manera són elles les que transcriuen, en les seves estructures arquitectòniques, la lectura de la seva història. Aquestes transparenten aquell món complexe de relacions socials: amos, senyors, madones, missatges, criades, porquerets, majorals..., així com l’estructura i diversificació del sistema econòmic: estatbles, graners, sestadors, cellers, cups, solleres, païsses, sostres...
La tipologia d’aquestes cases a Felanitx es bastant senzilla, potser per què moltes d’aquestes propietats no van pertànyer a l’estament noble, i per tant recullen bàsicament els elements de l’arquitectura popular. De fet no es distingeixen massa de les cases rurals de pagès. En aquest sentit la tipologia del casat que predomini al municipi és l’estructurat amb planta baixa i porxo, amb l’element distintiu del portal rodó, obrat amb pedra calcària, especialment pedra de Santanyí, de brancals i dovelles de bastant de regràs, i protecció de l’arc amb escaires. El rellotge de sol, sobre el portal o a un costat alt, també es nota distintiva. A aquesta estructura s’adossen altres estructures relacionades en les activitats de la finca: estables, bovals, sostres, cotxeres..., normalment situades a la part dreta, a excepció de les cotxeres o aixopluc de carros, que es poden trobar a diferents indrets. Com a estructures aïllades es troben quasi sempre les solleres i els sestadors. Els magatzems de la collita o graners es situaven normalment al porxo, encara que no sempre.
A vegades podem trobar distinció entre la casa del senyor i la casa del pagès o amos. Aquesta darrera pot aparèixer adossada a la casa del senyor o aïllada. Normalment és d’una estructura més humil, amb portal allindat o rodó, però amb dovelles i brancals de poc regràs i sense escaires.
La majoria de senyors tenien la casa pairal a la vila, o a altres indrets com Palma si eren externs, per tant el senyor podia viure o no a la possessió. Així quan no hi ha diferenciació de cases, hem de pensar que el casat era ocupat directament pel amos, o que la finca era directament explotada pels propis propietaris. Tot i això la situació podia canviar segons l’època històrica, així trobam casos en que les cases han estat habitades indistintament pel amos o pels senyors segons el moment.
Comú a totes les possessions és la presència del celler, cobert en voltes o per un sostre pla suportat per una arcada; en canvi la tafona apareix de manera excepcional. Present també a algunes possessions era el molí, de sang o de vent, si bé les restes del primer tipus han desaparegut. També algunes de les possessions aprop de la costa gaudien de torres de defensa.
En general l’aparell constructiu emprat era la pedra irregular i el morter de fang, a vegades mesclat amb calç i grava, i reservant els cantons de marès pel escaires i contraforts.
L’element estilístic gairebé és totalment absent, així com tampoc quasi mai trobam el sistema de distribució del casat al voltant d’una clastra.


SO N'HEREVET

 La podem localitzar a la sortida de Felanitx per la carretera de Porreres, a ma esquerra. La possessió està documentada des de 1494 en que era propietat de Jaume Artigues de Porreres. Consta que en el segle XVII tenia una extensió de 144 quarterades, 115 dedicades a conradís i 29 a garriga. La família Artigues, que també tenia casa pairal al carrer de l’Aigua de la vila, ha continuat amb la propietat fins als nostres dies, si bé amb una extensió ja més reduïda.
Pou de So N'Herevet
La casa actual és una construcció del segle XVIII, almanco sobre el portal hi figura la data de 1773 amb el nom del seu propietari: Antoni Artigues. Consta de planta baixa i porxo. El portal, centrat enmig de la façana, presenta un arc de mig punt de dovelles amb bastant de regrà que descansa sobre brancals també de pedra obrada. L’arc es protegit amb la mateixa pedra amb dos escaires a cada costat i apareix capcimat igualment amb carreus fins la finestra superior. Devora el portal, a ma dreta, hi ha un pedrís i una pica de rentar, i a ma esquerra es conserva un fermador de bísties de pedra. El porxo queda configurat per petites finestres amb ampit i brancals i llindes de pedra. Una canal de pedra que recull l’aigua de la teulada remata el frontis. Tota la façana presenta un aterracat groller. A l’esquerra, adossat a la façana, hi ha una estructura porticada de dues voltes d’aresta, destinada a aixopluc de carros, on també es troba el forn.
Antigament l’explotació era dedicada a cereals, vinya i a la ramaderia ovina i porquina. Actualment encara segueix el sistema tradicional per amitgers, els qual continuen bàsicament amb l’explotació de la ramaderia ovina.


SON VALLS DE PADRINES
Per la mateixa carretera de Porreres, quan hem passat So n’Herevet, trobarem una desviació a la dreta que ens du cap a Son Valls. La possessió Té els seus orígens a l’alqueria musulmana anomenada Padrina. Després de la conquesta els nous propietaris es deien Padrina o de Padrina. Per exemple, una de les primeres notícies que tenim -documentada l’any 1349-, parla d’una disputa per un pou “sarraïnesc” d’utilització comunal entre Guillem de Padrina i Gonçal Unís. L’any 1449 la possessió fou venuda per Gabriel Joan Padrina als germans de Porreres, Jaume i Salvador Valls. A partir d’aquests moments la possessió apareix ja amb el nom de Son Valls de Padrina o Padrines. En el segle XVI la possessió fou dividida en dues, les quals van seguir conservant el mateix nom, però a la llarga derivaren en Son Valls Vell i Son Valls Nou.
-Son Valls Vell. Tot i el seu deteriorament, les cases manifesten una gran antiguitat. Aparentment la casa és humil, constituïda per planta baixa i porxo. La façana, realitzada amb paredat comú, consta d’un senzill portal rodó i algunes finestres amb ampit. Però crida l’atenció els robusts contraforts en talús que reforcen una construcció tan senzilla, potser antigament va gaudir d’un major volum. Tot i això, més a la dreta, s’obri un portal allindat -obertura d’aparença recent- que dona a un interior amb una arcada ogival, probablement d’època gòtica, que aguanta una coberta més recent i mig esfondrada. La utilització d’aquest espai per a diferents usos al llarg de la història: païsses, bovals, magatzems..., ha desfigurat la seva fisonomia, de manera que es fa difícil determinar la seva utilització originària. De totes maneres la possessió antigament era un punt de referència important, així el 1310 el rei en el Liber Aquarum Forentium ordenava que es fes una capella a Padrina, amb la voluntat de fer poble. Ignoram si la capella es construí o no, i si alguns del restes actuals es poden correspondre amb ella.
-Son Valls Nou. Amb el pas del temps aquesta va esdevenir en la possessió principal i punt de referència de tota la contrada, no de bades al segle XVIII ja disposava d’un oratori, dedicat a la Mare de Déu del Roser, el qual havia estat declarat públic el 1751. A l’any 1721 era propietat de Joan Valls i tenia unes 146 quarterades de terra.
Les cases destaquen per la seva marcada horitzontalitat i tenir l’espadanya que sobresurt per sobre la taulada, assenyalant que disposa de zona de culte. Sobre la llinda d’una finestra de la façana es pot llegir la data de 1597, el referit sobre el qual es va fer la incisió aparenta ésser més recent, però potser respectà la data original que tornar a reproduir. De fet no hem d’oblidar que és en el segle XVI quan neix la possessió. El casal consta de planta baixa i planta noble. Originàriament la planta noble era porxo, però posteriorment fou reformat per esser habilitat com a habitatge dels senyors -segurament en el segle XIX-. El portal rodó de l’esquerra era el portal principal; està realitzat amb arc de dovelles i brancals de pedra obrada i es protegit per escaires de la mateixa pedra. A sobre apareix un rellotge de sol. Més a la dreta s’obrin dos portals més, reformats més recentment, el primer de mig punt i l’altre escarser. La planta noble es defineix per l’obertura de petites finestres amb ampit, a excepció de la superior al portal que és de dimensions més grans. Els baixos de la façana es caracteritzen per la presència de pedrissos. A la part de l’esquerre, adossades a la casa, apareixen una sèrie de construccions realitzades amb volta d’aresta i volta de canó, destinades a cotxeres i altres menesters com el forn -daten del segle XVIII i XIX-
L’oratori, situat al darrera de les cases, tenia un portal d’accés independent de les cases. Originàriament era un espai reduït cobert amb un tram de volta d’aresta, però el 1867, amb motiu del creixement de la població de la contrada, s’allargà amb dos trams de volta de canó i es va fer més alt.
Una altra dependència a destacar és el celler, realitzat amb voltes d’aresta sostingudes per dos pilars centrals, indicador de la importància que tenia a la finca la viticultura.
Tradicionalment l’explotació de la finca es basava en el conreu de cereals i la vinya i en la ramaderia ovina i porquina. També, ja en el segle XX, va ésser molt important l’elaboració de formatges. Aquesta possessió és l’exemple de com els senyors s’anaren empobrint al llarg del segle XIX i al final la finca fou comprada pels propis amos que sempre havien treballat a la possessió.

SON BURGUERA
La podem localitzar a la carretera de Campos, a uns 3,5 Km de Felanitx, a ma esquerra. Té els seus orígens a l’alqueria musulmana de Binifet. Un dels primers establidors documentats en el segle XIII fou Guillermó Catany. L’any 1582 la comprà Joan Obrador dels Rossells a Antoni Cotoner. Aquesta família ha mantingut part de la propietat fins els nostres dies. En el segle XVIII era una finca de 308 quarterades, 186 destinades a conradís, 111 a garriga i 11 a vinya. Posteriorment es desmembrà i donà lloc a Son Burguera Vell i Son Burguera Nou. 
 
El casal actual, constituït per dues plantes i porxo, fou construït a principis del segle XIX, almanco sobre la peanya d’una creu de la teulada hi figurava la data de 1801. Tot i això el casal es superposà a construccions anteriors. En el centre de la façana s’obri un portal forà de pedra obrada, amb arc de dovelles de bastant de regràs protegit per escaires. A la part de l’esquerre s’obri una finestra amb ampit i a la part de la dreta apareixen dos portals allindats, el primer dels quals comunicava directament amb la cuina. La planta noble presenta quatre finestres, també amb ampit motllurat, protegides per llindes i brancals de pedra, i un rellotge de sol situat entre les dues finestres de l’esquerra. El porxo, de poca alçada, té tres ulls de bou. Remata la façana una cornisa pronunciada. Tota la façana presenta un aterracat de morter, a excepció de la part baixa que deixa vist l’aparell irregular de pedra en que està realitzat el mur. Inserides al parament apareixen unes lloses de marès amb baules de ferro, obrades amb ornaments, que servien d’amarradors de bísties. Interiorment la planta baixa destaca per la presència de dos arcs ansa-paners suportats per una columna central amb capitell jònic. La casa tenia zona reservada dels senyors, especialment la planta noble, i zona dels pagesos. Inclús a la planta baixa es diferenciaven dues cuines, la dels pagesos, que encara conserva tots els vestigis de la seva estructura tradicional, i la dels senyors, una mica més reduïda.
Adossat al casal, a la part dreta, s’observa una petita construcció amb un portal de mig punt amb dovelles i brancals molt desgastades, probablement es tracta d’una part de la casa més antiga, posteriorment rehabilitada com a sostre o païsses, ja que en el seu interior apareixen dos alts pilars octogonals que aguanten una coberta de dos aiguavessos.
A la part de darrera de tot el casat hi havia un cup i un gran celler, encara queda part de la seva estructura, definida per dos grans arcs de mig punt que aguanten una coberta de dos aiguavessos, després fou reconvertir en païsses.
En un moment donat, cap a finals del segle XIX, el casal es dividí en dues meitats, la qual cosa provocà que s’obrissin dos portals allindat a la façana lateral esquerra. Aquesta façana també disposa d’un rellotge de sol amb la data de 1803.
Davant les cases hi ha una estructura arquitectònica de planta quadrada realitzada amb voltes d’aresta. Tot i les reformes que presenta, sembla una construcció molt antiga. Malgrat que la funció d’aquest espai ha estat molt variada al llarg de la història, potser es tractàs d’un antic molí. Al manco consta documentalment que en el segle XVI n’hi havia un. També a la finca hi ha presència de sínies.
Des de antic la finca s’ha dedicat sobretot a l’explotació de cereals i a la ramaderia ovina; però tradicional i intermitentment continuada ha estat el conreu de la vinya. La seva presència ja apareix documentada el 1510 i el celler posa de manifest la importància que va gaudir en alguns moments l’elaboració del vi. Aquesta activitat s’ha convertir avui dia en un dels puntals econòmics de la finca, no de bades actualment s’elaboren un dels vins de més qualitat del municipi.

SON DIMONI
Situada prop del barri de Son Negre, la possessió de Son Dimoni va sorgir a partir d’una desmembració de Son Sales, probablement en el segle XVII. L’any 1721 era propietat de Joan Artigues, de malnom Dimoni, i tenia una extensió de 64 quarterades.
El casat està constituït per la casa dels senyors i la casa del pagès, ambdues adossades una a l’altra, i de creixement en línia, amb afegits de diferents èpoques. Presenten la típica estructura de planta baixa i porxo, si bé la casa del pagès, situada a l’esquerra, té una alçada inferior. La del senyor, reforçada amb contraforts amb talús, també es distingeix per presentar un portal forà amb arc de mig punt de dovelles protegit per escaires i suportat per brancals de pedra; així com per tenir un rellotge de sol a la part superior amb la data de 1787. La casa disposa d’un celler gran, ja que el conreu de la vinya i l’elaboració del vi ha format part de l’explotació habitual de la finca. També important, des de temps enrere, ha estat la ramaderia ovina, complementada amb la cria de porcs, així com l’elaboració de formatges.

FIRELLA 

La trobarem per la carretera de Santanyí, a ma dreta, a uns dos kilòmetres de Felanitx. Els documents més antics parlen de que era una alqueria que a l’any 1254 era de Pere Exemeeno de Fillera. A principis del segle XV era una extensa propietat d’Antoni Adrover i en el segle següent ja estava dividida en dues propietat dels germans Sebastià i Jaume Bennàsser respectivament. Posteriorment s’anà desmembrant en altres subpossessions i propietats: Son Bennàsser, Sa Coma, Ca ses Felies, Can Galerí...
El casat de Firella és una construcció del segle XVIII, i segueix la típica estructura simple, si bé es superposa a construccions anteriors. La façana principal presenta portal rodó en el centre treballat amb pedra escairada i protegit per esquadres, seguint l’esquema habitual. Més a la dreta s’obri un segon portal allindat que donava a les païsses. El porxo presenta tres finestres amb ampit motllurat, la darrera de ma dreta coincideix amb el sostre, i un rellotge de sol entre elles. A la part de la dreta de la casa hi ha una construcció destinada antigament al molí de sang. La casa conserva el cup, situat al darrera, amb unes escales d’accés, i un celler que configura un espai dividit per dos arcs ansa-paners, després transformat amb sestadors. Les cases, des de fa més de cent anys han estat sempre habitades pels amos (arrendataris o amitgers), però la presència d’alcova a la casa fa pensar que més antigament els senyors també hi habitaven.
L’explotació de la finca ha estat la típica. Ovelles, porcs, bous, cereals, vinya... Ja en temps més moderns s’introduïren altres conreus com l’ametller, el garrover...


SA GALERA 

 Està situada al sud de Cas Concos i té l’accés per la carretera de Santanyí. Els seus orígens s’han de cercar a l’alqueria musulmana anomenada Bombar. Consta a nivell documental que en el segle XIII hi havia mesquita i cases sarraïnes. Amb la conquesta passà a formar part de la cavalleria de La Galera. L’any 1510 fou adquirida per Joan Nicolau i ocupava una extensió de 317 quarterades, 193 de conradís i 124 de garriga. A partir del segle XVIII s’anà desmembrant en una sèrie de subpossessions: Sa Galera Vella, Sa Galera Nova, Sa Galera petita, Sa Galereta i Son Galerí. A finals del segle XIX sa Galera Vella continuava essent propietat dels Nicolau (Baltasar Nicolau) i tenia una extensió de 130 ha.
A les cases i el seu redòs encara es respiren les olors a missatges, a madones, a pastors, a amos i senyors..., no de bades és una de les possessions que més bé conserva el seu aspecte tradicional. I és que les seves parets i estructures arquitectòniques encara descriuen la lectura del temps i la història. El conjunt manifesta, talment un trencaclosques, el creixement, adaptació i reestructuració que ha sofert en cada moment històric per tal de respondre a les necessitats socials i econòmiques que se li exigia. Potser l’estructura principal de la casa data de finals del segle XVIII, però es superposa a un conjunt d’estructures anteriors que han deixat inscrit la seva presència en forme d’antigues finestres tapiades, arcs cecs, paraments exteriors en runes etc. La façana respon a l’esquema de planta baixa i porxo i segueix un principi de simetria, assenyalat per la presència del portal rodó, obrat amb pedra, i una finestra amb ampit a cada costat. Al porxo hi ha tres finestres que guarden la mateixa simetria amb les obertures de la planta baixa. Davant el portal -dins la carrera- es forma un replà de maquets emmarcat per lloses de pedra viva. Al costat de la dreta, apareixen adosasdes les estructures destinades a sostre i païsses, i al costat esquerre, un portal ample amb arc rebaixat dóna accés a la casa del pagès. Aquesta estructura fou rehabilitada posteriorment, ja que interiorment agafa part de l’estructura de l’antic celler. La casa del senyor conserva un camí de trespol de maquets que travessa la casa i condueix cap a la cuina, això indica que no era un camí de bísties, sinó de missatges. També s’ha de destacar les dues cambres que s’obrin als costats de l’entrada, una a cada part, ambdues amb presència d’alcova, i que manifesten el rang social per tenir el portal emmarcat amb pedra obrada i lleugerament ornamentat. També al costat de l’entrada encara es conserven els antics buidadors dels graners. La casa disposa de cup i celler, i una curiosa estructura soterrània en forma de túnel, excavada a la roca i sense pavimentació, possiblement un celler arcaic o un amagatall de contraban. Davant les cases hi ha el típic fasser i fins fa poc hi havia el corral de les figueres de moro -avui transformat en jardí-, en aquest lloc encara es conserva un curiós lloc comú. Cal destacar altres estructures aïllades que es conserven al voltant de la casa: una casa de pagès en runes a uns 50 metres del casat, uns sestadors grans, trugeres antigues, restes d’edificis més antics etc. També hi ha restes d’una sínia i un pou.
Des d’antic la possessió s’ha caracteritzat per l’explotació de la ramaderia ovina, ja en els segles XVI i XVII hi havia guardes de 300 ovelles i 250 cabres, així com hi ha constància de que hi havia tres cases d’abelles. El conreu es dedicava sobretot a cereals i lli, malgrat la vinya també era important. Actualment encara hi ha explotació d’ovelles i és important el conreu d’ametllers.


ES ROSSELLS
Aquesta possessió la podem localitzar a l’est de cas Concos i s’hi accedeix pel camí des Mussol. Antigament -després de la conquesta- feia part de la cavalleria de La Galera. L’any 1444 era de Joan Julià i des de principis del segle XVI és propietat de la família Obrador. L’any 1558 Joan Obrador la dividí entre els seus fills, de manera que es crearen dues possessions, l’anomenada els Rossells Grossos i els Rossells petits o Rossellets. A l’any 1721 la primera tenia una extensió de 194 quarterades i la segona de 208. Posteriorment els Rossells Grossos s’anaren parcel·lant i els Rossellets esdeveniren en la possessió principal, avui coneguda com els Rossells.
Les cases responen a l’esquema de planta baixa i planta superior -a manera de porxo-. La finestra de damunt el portal porta incisa la data de 1791, la qual es indicadora de l’època a la qual respon l’estructura actual. La planta baixa disposa d’un portal portal rodó realitzat amb dovelles i brancals de pedra obrada i una finestra vertical llarga al seu costat esquerre. Més a l’esquerre hi ha un ampla portal d’arc rebaixat que dóna al sostre, conformat per un interior amb arcs diafragma de mig punt que sostenen un sòtil pla. La planta superior presenta tres finestres i tota la façana apareix coberta per un enlluït. La carrera de davant la casa apareix empedrada i conforma una clastra semioberta, ja que en part està tancada per una sèrie de construccions menors: cotxeres -situades al davant i obertes sota dos arcs rebaixats amb pilar central- i una estructura dedicada al forn i altres menesters -situada al costat dret-. Sobre aquesta estructura, just a la cantonada, s’aixeca una llosa amb el rellotge de sol.
La planta superior disposa d’una sala que era destinada a culte, ja que disposa d’un armari capella. Les cases també disposen de celler i antigament hi havia molí de sang. Prop de la casa es troben dos aljubs, un d’ells porta inscrita la data de 1689. La casa del pagès està situada davant les cases, però ja molt reformada. Altres construccions que trobam al voltant són les solleres i els sestadors.
Tradicionalment es dedicava al conreu de cereals i lli; ja en el segle XVIII i XIX era molt important l’extensió dedicada a la vinya. La ramaderia ovina també ha estat de sempre important, completada amb porcs, egües i, més recentment, vaques.
 -Cas Cardenal Rossell
És una torre habitatge que es pot localitzar pel camí del Mussol, just davant s’Aljub d’en Mel. Aquesta estructura arquitectònica, vinculada a un rang social superior, antigament devia tenir alguna vinculació amb la possessió dels Rossells. Tradicionalment es coneix com la casa del Cardenal Rossell, personatge que sempre se l’ha vinculat per naixement a Felanitx, però que no hi ha una certesa absoluta per manca de documents que ho confirmin. Aquest personatge va viure al segle XIV (1314-1362) i, segons Cosme Bauzà, era fill d’un paraire, amo i senyor dels Rossells. Tot i això la torre no es correspon amb aquest segle, ja que estilísticament s’ha d’enquadrar dins el segle XVI o XVII. Potser es construís sobre una estructura anterior i va seguir conservant el nom antic. Hipotèticament hem de pensar que fou l’antic casal dels senyors del Rossells Grossos, construït en forma de torre defensiva, un fet del que trobam altres exemples a Mallorca, sobretot a la zona de Manacor. La torre, de planta quadrada, s’estructura en dues plantes. La primera presenta una sala amb una volta de canó dividida en dos trams per un arc ansa-paner suportat per columnes de capitell jònic. A la part esquerre s’obrin dues cambres amb volta d’aresta que presenten ornamentacions de carasses en els quatre punts d’arrancada. La segona planta presenta coberta plana -reformada més recentment- i destaca pel treball acurat de la pedra que emmarca els portals que comuniquen les diferents estances. Aquests es configuren per pilastres que suporten entaulaments ornamentats, seguint el mateix model que les finestres exteriors. En aquesta planta comença una escala de cargol de marès que comunicava hipotèticament amb una planta superior, almanco la tradició oral confirma que abans la torre era més alta. Exteriorment la casa destaca per la presència de dues finestres renaixentistes a la segona planta, les quals configuren interiorment uns festejadors. El portal allindat de l’entrada és d’obertura més recent, per tant és bastant probable que originàriament la planta baixa no tenia cap obertura d’entrada. D’aquesta manera al mur del costat esquerre de la torre s’observa un portal tapiat a l’altura de la segona planta, el qual es probable que antigament disposàs d’unes escales d’accés i passarel·la, avui desaparegudes. A la part superior d’aquest mur apareix una altra finestra renaixentista, però amb ornament diferents a les dues anteriors, ja que presenta columnes que sostenen un fris ornamentat amb carasses i rosetes.
Detall d'una finestra renaixentista



ES CARRITXÓ NOU
La casa del pagès
 Està situada prop del llogaret al qual dóna nom, darrera l’església actual. L’any 1301 formava part de la cavalleria de La Galera d’Alemany de Sadoa. L’any 1473 Antoni Adrover va comprar la possessió als germans Vicens i Ramón Albert. Els Adrover mantingueren la possessió fins el principi del segle XX, en que passà a mans de la família Suau, tot i que ja molt desmembrada. En el segle XVIII ja es diferenciaven les possessions des Carritxó Nou i es Carritxó Vell. La primera amb el pas del temps es convertí amb la possessió principal i punt de referència de tota la contrada, ja que disposava d’oratori. Consta que a l’any 1721 tenia una extensió de 355 quarterades, 154 de conradís i 201 de garriga.
Un alt fasser presideix l’arribada al conjunt del casat, el qual es defineix per la presència de tres estructures constructives: l’oratori, la casa dels senyors i la casa del pagès. Aquesta darrera presenta vestigis d’una antiguitat notable. Disposa d’un senzill portal rodó de dovelles i brancals de poc regràs amb un finestró a sobre -en el porxo-. A la part de la dreta s’obri un portal allindat que donava a les dependències de les païsses i a sobre hi havia el sostre. Més a la dreta hi ha les dependències de les cotxeres. A l’esquerra del portal principal apareix un contrafort en talús i a la zona de dalt s’observen restes d’una finestra renaixentista. Aquest fet ens assenyala la possibilitat de l’existència d’un anterior casal dels senyors, potser amb estructura de torre habitatge, del segle XVI o XVII, però que fou en part absorbit per la nova construcció senyorial del segle XIX. Aquest fet es corrobora per la presència d’un portal amb un bell arc conopial de pedra que s’obri al final d’una escala que hi ha dins la casa del pagès, a ma esquerra, i que comunicava amb l’estructura lateral. Dins l’entrada també cal destacar una llarga taula de missatges, realitzada tota de pedra, igual que el banc, i que porta incisa la data de 1773. La casa dels senyors -recentment restaurada- respon a models de l’eclecticisme vuitcentista. Es construí sobre l’antic celler, el qual conforme la planta baixa, amb una ampla obertura d’arc rebaixat. Aquest abans tenia comunicació amb la casa del pagès. Al davant presenta un pòrtic de dos pilars octogonals que sostenen la balconada del pis superior. Aquest es caracteritza per tenir un portal allindat i tres finestres balconeres allindades, totes, igual que el portal, estan rematades per un arc ceg de mig punt. El porxo presenta quatre ulls de bou.
Taula de missatges

Darrera la casa del senyors hi ha l’antiga estructura arquitectònica de la tafona, un fet poc habitual a les possessions de Felanitx, després reconvertida en vaqueria. Presenta un accés de portal allindat entre dos contraforts en talús. L’oratori, situat darrera aquesta estructura, presenta planta en forma d’ela i coberta de volta de canó. Fou inaugurat l’any 1759 baix l’advocació de Sant Antoni Abad i ampliat posteriorment. A la teulada presenta una espadanya rematada amb un rellotge de sol. Després, amb la construcció de la nova església fora de la possessió, fou transformada en sestadors.
Excepcionalment aquesta possessió va tenir com un dels cultius principals l’olivera, tot i que actualment quasi ha desaparegut, ja que el llarg del segle XIX i XX fou substituïda per la sembra d'ametllers i garrovers. També ocupà un lloc important el conreu de la vinya. La ramaderia ovina i la porquina completaven l’explotació econòmica de la finca.
TORRE DE CAS SALINER

És una torre de defensa situada prop de la carretera que va d’es Carritxó a s’Horta, a ma esquerra. Xamena apunta la possibilitat de que fos l’antiga torre de la possessió de Portocolom, documentada en el segle XVI. Aquesta possessió ocupava en aquesta època una extensió de 610 quarterades i era propietat d’Antoni Adrover. No s’ha de confondre amb el Port del mateix nom, tot i que potser que més antigament la possessió arribava a la costa. Només sabem que a l’any 1284 era propietat dels germans Guillem, Pere i Ramon Portocolom i confrontava amb l’alqueria Galera, Blanca, Calonge i terme del Castell de Santueri.
La torre avui apareix adossada a les cases de Cas Saliner, però sembla que antigament estava aïllada. És una torre cilíndrica realitzada amb un aparell irregular de pedra -pedreny de marina- i morter. Exteriorment presenta el remat de permòdols a la part superior i dos finestrons emmarcats amb pedra obrada. Està dividida en tres plantes, amb sòtils de llenyam, a excepció del de la darrera planta que és amb cúpula. Presenta una obertura d’entrada a la segona planta, precedida per unes escales.

S’HORTA VELLA

Durant els segles XIV i XV s’Horta era una de les possessions més grans de Felanitx, amb una extensió superior a les 5.000 quarterades; havia estat posseïda en aquests segles pels Bordoy i pels Sabet. Entre el segle XV i XVI es desmembrà en tres possessions: s’Horta d’Avall, es Babot i s’Horta d’Amunt (Ca n’Alou). S’Horta d’Avall a l’any 1569 tenia 2420 quarterades i era propietat de Cosme Prohens, el qual l’amplià amb la compra de terrenys del Castell de Santueri. Aquesta família va mantenir la propietat fins el segle XIX, que passà a mans dels Ordines, però ja amb algunes part desmembrades -per exemple sa Punta-. Tot i això des de el segle XVII s’han distingit s’Horta Vella i s’Horta Nova, malgrat fos propietat de la mateixa família. Potser per què es feren noves cases pels senyors a s’Horta Nova, de fet consta que des de el segle XVIII aquests vivien en aquesta zona, on ben aviat s’aixecà un oratori i s’anà ampliant el conjunt del gran casal. No va ésser fins a principis del segle XX quan es va vendre la part de s’Horta Vella -unes 100 quarterades- i va esdevenir en possessió diferenciada, mentre que s’Horta Nova fou successivament parcel·lada. Tanmateix és a sa Vella on s’han de cercar els orígens de tota aquesta vasta possessió que havia estat s’Horta.
Torre de defensa adossada a la casa

Les cases es localitzen al nord del nucli urbà de s’Horta, baix la falda del puig del castell de Santueri, i es distingeixen per la presència de dues torres de defensa. La casa és bastant senzilla, estructurada en planta baixa i porxo. Presenta portal allindat i tres finestres al porxo que guarden simetria amb les obertures de la planta inferior. Fou bastant reformada cap als anys trenta del segle XX. La carrera s’obri entre dues ales, la de l’esquerre era dedicada a graners del senyor, i la de la dreta destinada als graners del pagès i a païsses. Sembla que aquesta divisió de graners es donà ja en el segle XX i que abans era el porxo el que feia de dipòsit del gra.
Torre de defensa aïllada

Adossada al costat esquerre de la casa, per la part de darrera, hi ha una torre de defensa molt ben conservada. Probablement data del segle XVI, al manco consta documentalment que a l’any 1578 ja n’hi havia una. Aquesta es comunica directament amb la casa des de l’interior, ja que no té accés exterior. És una torre cilíndrica, dividida en tres plantes, la darrera amb coberta de cúpula, realitzada amb un aparell de pedra irregular i morter. Exteriorment presenta permòdols a la part superior i un finestró reforçat amb pedra obrada.
Darrera les cases, una mica més amunt, apareix la casa del garriguer, actualment en runes. Just a devora s’aixeca una segona torre, de característiques semblants a l’anterior, però una mica més baixa i amb els sòtils esfondrats. A la part baixa tenia una obertura d’entrada, actualment tapiada, i a mitja altura s’obri una finestra alta amb arc rebaixat reforçada per pedra obrada.


ALTRES (EN PREPARACIÓ)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

PORTOCOLOM

CREUS DE TERME