Entrades

PORTOCOLOM

Imatge
    Segons Xamena el nom apareix documentat per primera vegada el 1242 amb el nom de Portu Colum i, ja en el segle XIV, amb el de Porto Colom. Etimològicament deriva del llatí “portu columbi” que significaria “port del colom”, potser fent referència a l’abundància de coloms que s’hi criaven.     La formació com a nucli urbà és una creació pràcticment de la segona meitat del segle XIX. Tal com explica Xamena a principis d’aquest segle només hi vivien sis famílies, apart d’un destacament de soldats que vivien a la a la Bateria. El perill de l’arribada de pirates o altres invasors havia fet del port una zona poc habitada al llarg de la història. Tot i això des de temps antic era freqüentat per diferents tipus de vaixells i pescadors. Segurament ja era visitat en època romana, la troballa d’àmfores en els jaciments subaquàtics així ho fa pensar. També hem de tenir en compte que les seves especials condicions naturals de port arrecerat afavoriren que puntualment fos utilitzat co
1 comentari
Més informació

MOLINS

Imatge
(Dibuix de Xesca Bennasar) La nombrosa presència de molins de vent a Felanitx, més de 70 dins el municipi, dels quals aprop de la quarentana es troben al voltant de la vila, són el testimoni més viu de la importància que tenia la indústria farinera en temps passat. En el segle XVII els moliners de la vila estaven associats al “Col.legi dels honorables moliners de vent de Llucmajor, Felanitx, Montuïri i Manacor” i l’any 1752 es constituïren en un gremi independent. Geroni Berard a l’any 1789 ja n´hi contabilitzà 25, nombre que aniria augmentat al llarg del segle XVIII i XIX. Durant el segle XX, amb l’entrada de les noves energies, paulatinament deixaren de funcionar. La majoria es localitzaven a la perifèria de la vila, malgrat avui alguns d’ells han quedat absorbits dins el casc urbà. La seva situació preferent eren els petits turons que envoltaven el poble: puig Verd, puig dels Molins i puig del Call. L’estructura arquitectònica dels molins de Felanitx segueix la t
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

CREUS DE TERME

Imatge
(Documentació i fotografies cedides per Juan Reus Coll) INTRODUCCIÓ   Aquestes creus originàriament tenien la funció de delimitar els termes de les poblacions. D'aquesta manera es situaven prop de les entrades o a la vorera de camins. En principi eren creus senzilles, de ferro o fusta, per passar després a adquirir un caràcter monumental i ser tallades en pedra. D'alguna manera donaven la benvinguda als transeünts que arribaven o bé acomiadaven els que s'anaven. Però tampoc no hem d'oblidar la seva funció religiosa: beneir el terme i recordar que allò era terra cristiana.       Els seus orígens es troben a l'Alta Edat mitjana, destacant els exemples de la Bretanya francesa i Irlanda. D'aquí van tenir una gran difusió per Galícia, País Basc i Catalunya. A Mallorca la tradició arriba amb la conquesta catalana i es consolida en el segle XV.      L'estructura d'aquestes creus és bastant simple: disposen d'un pedestal poligonal amb graons sobre e
3 comentaris
Més informació

PORTAL DE "SA QUARTERA"

Imatge
Neoclassicisme.  1840-1844 Aquest portal, situat al carrer Nunyo Sanç, formava part abans de l´edifici de la Quartera. Era establiment públic que tenia la funció de magatzem de gra del poble, per tal d'assegurar l'abastiment de cereals. El seu funcionament era determinant en èpoques de crisi, sobretot quan l'alimentació depenia de les importacions de blat. L'edifici estava situat al solar de l´antic fossar, on actualment hi ha el mercat municipal. L´any 1933 fou destruït, excepte el portal, el qual fou traslladat posteriorment a l´emplaçament actual, al costat de la Rectoria.             És un portal allindat molt senzill, realitzat amb pedra tallada i ornamentat amb un llenguatge classsicista. L´entrada apareix flanquejada amb dues pilastres dòriques que descansen sobre un plint i és rematada per un entaulament ornamentat amb un fris de triglifs i metopes, les quals presenten motius florals amb baixrelleu. A sobre s'aixeca un frontó motllurat que emmarca un ti
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

CAS DENTISTA BORDOY

Imatge
Racionalisme 1934        Aquesta vivenda unifamiliar del carrer de s´Aigua és l´exemple més reprentatiu del ressò que va tenir el racionalisme a Felanitx. Fou dissenyada per l'enginyer agrònom Ernest Mestre, malgrat que el projecte fou signat per l'aparellador Mateu Oliver. Popularment és coneguda com la casa cubista. Havia d´assumir no només les funcions d´habitatge familiar sinó també les de consulta dentista. Destaca per la combinació simple de volums geomètrics i l´absència absoluta d´elements decoratius, ja que, segons la nova estètica, la puresa de les formes havia de privar sobre els elements ornamentals. És un edifici que consta de planta baixa i dos pisos, combinant una gran estructura cúbica, allunyada de la línia del carrer, amb dos cossos ondulats que sobresurten, a manera d´ales, a la planta baixa. El portal presenta un accés escalonat i s´obri entre les dues ales. Les finestres estan organitzades amb estricte simetria i presenten ja la persiana enrollable amb
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

PORTAL DE L'ESGLÉSIA CONVENTUAL DE LES TRINITÀRIES

Imatge
Historicisme neoromànic 1916 Aquest portal  és el que queda de l´esglesieta del convent de les Trinitàries. Aquesta amenaçava ruina i va ésser enderrocada fa pocs anys, deixant lloc a un pati d´escoleta d´infants.             És una portalada austera, de traça neoromànica, realitzada amb carreus de marès escollit. El portal presenta arc deprimit convex amb dovelles radials i a  sobre es disposa un timpà envoltat per quatre arquivoltes d´arc de mig punt peraltat amb dovelles molt marcades. Les dues arquivoltes interiors es suporten sobre dues columnetes llises, a manera de brancals, flanquejant el portal. Aquestes descansen sobre un podi folrat de plaques de pedra viva. Igualment disposa de llindar de la mateixa pedra. Tota la portalada és nua de decoració, a excepció d´una creu de Malta amb baixrelleu situada al centre del timpà. Restes del parament interior             Al pati interior queden restes del parament del lateral dret de l´església. Aquest apareix socat per pilas
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

ESGLÉSIA DEL CONVENT DE LA PROVIDÈNCIA

Imatge
Historicisme neogòtic. 1912-1923 Interior Les religioses de la Providència, avui incorporades a l´ordre teatina, van fundar la seva ordre l´any 1892. El primer projecte per a la realització d´un nou convent data de 1898, segons traça de Pere d´Alcàntara Peña. Per raons desconegudes aquest projecte no es va portar a terme i fou totalment transformat per les obres que es dugueren a terme entre 1912 i 1923; les quals li donaren l´aspecte que conserva en l´actualitat. S´utilitzà un aparell regular, de carreus de pedra ben tallats, tant a la façana com a l´interior. La façana, situada al carrer Juevert, és molt austera, definida per un senzill portal de mig punt, nuu de decoració, i un finestral ogival amb traceria situat a sobre. Remata la façana un capcer de dos aiguavessos. L´interior presenta una planta de nau única, sense capelles laterals, acabada amb un absis poligonal. Els paraments laterals apareixen solcats per primes pilastres que enllacen amb els nervis de les voltes
Publica un comentari a l'entrada
Més informació