ESGLÉSIA DEL CONVENT DE LA PROVIDÈNCIA

Historicisme neogòtic.
1912-1923
Interior
Les religioses de la Providència, avui incorporades a l´ordre teatina, van fundar la seva ordre l´any 1892. El primer projecte per a la realització d´un nou convent data de 1898, segons traça de Pere d´Alcàntara Peña. Per raons desconegudes aquest projecte no es va portar a terme i fou totalment transformat per les obres que es dugueren a terme entre 1912 i 1923; les quals li donaren l´aspecte que conserva en l´actualitat. S´utilitzà un aparell regular, de carreus de pedra ben tallats, tant a la façana com a l´interior.
La façana, situada al carrer Juevert, és molt austera, definida per un senzill portal de mig punt, nuu de decoració, i un finestral ogival amb traceria situat a sobre. Remata la façana un capcer de dos aiguavessos.
L´interior presenta una planta de nau única, sense capelles laterals, acabada amb un absis poligonal. Els paraments laterals apareixen solcats per primes pilastres que enllacen amb els nervis de les voltes marcant el ritme del trams de la nau i subratllant el sentit ascensional del gòtic. Cap a la meitat de l´altura del parament s´aixeca un trifori sobre mènsules que corre per tota la nau i dona la volta a l´absis. Aquest està format per una galeria d´arcs ogivals que descansen sobre una balustrada amb gelosia. A sobre s´obrin finestrals amb vidrieres, coincidint cada un amb els trams de la nau. Tota la coberta està realitzada amb voltes de creueria. A la zona d´ingrés, seguint la tradició gòtica mallorquina, s´aixeca una tribuna sobre tres arcs ogivals, destinada al cor. Aquesta esglesieta destaca per l´acurada concepció del conjunt i l´esment posat en els detalls constructius.
Claustre
La zona conventual es situa al lateral esquerre de l´església, i apareix centralitzada per una clastra. Aquesta està envoltada per una galeria d´arcs aguts, sistema poc usual en aquest tipus de construccions.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

CREUS DE TERME

Imatge
(Documentació i fotografies cedides per Juan Reus Coll) INTRODUCCIÓ   Aquestes creus originàriament tenien la funció de delimitar els termes de les poblacions. D'aquesta manera es situaven prop de les entrades o a la vorera de camins. En principi eren creus senzilles, de ferro o fusta, per passar després a adquirir un caràcter monumental i ser tallades en pedra. D'alguna manera donaven la benvinguda als transeünts que arribaven o bé acomiadaven els que s'anaven. Però tampoc no hem d'oblidar la seva funció religiosa: beneir el terme i recordar que allò era terra cristiana.       Els seus orígens es troben a l'Alta Edat mitjana, destacant els exemples de la Bretanya francesa i Irlanda. D'aquí van tenir una gran difusió per Galícia, País Basc i Catalunya. A Mallorca la tradició arriba amb la conquesta catalana i es consolida en el segle XV.      L'estructura d'aquestes creus és bastant simple: disposen d'un pedestal poligonal amb graons sobre e
Més informació

PORTOCOLOM

Imatge
    Segons Xamena el nom apareix documentat per primera vegada el 1242 amb el nom de Portu Colum i, ja en el segle XIV, amb el de Porto Colom. Etimològicament deriva del llatí “portu columbi” que significaria “port del colom”, potser fent referència a l’abundància de coloms que s’hi criaven.     La formació com a nucli urbà és una creació pràcticment de la segona meitat del segle XIX. Tal com explica Xamena a principis d’aquest segle només hi vivien sis famílies, apart d’un destacament de soldats que vivien a la a la Bateria. El perill de l’arribada de pirates o altres invasors havia fet del port una zona poc habitada al llarg de la història. Tot i això des de temps antic era freqüentat per diferents tipus de vaixells i pescadors. Segurament ja era visitat en època romana, la troballa d’àmfores en els jaciments subaquàtics així ho fa pensar. També hem de tenir en compte que les seves especials condicions naturals de port arrecerat afavoriren que puntualment fos utilitzat co
Més informació

POSSESSIONS

Imatge
Son Dimoni INTRODUCCIÓ A LES POSSESSIONS DEL MUNICIPI DE FELANITX Potser, actualment, seria més correcte emprar el terme cases de possessió que el de possessions. I és que d’aquelles antigues i extenses possessions, llevat d’algunes excepcions, només en queden les cases. Aquestes foren gradualment desmembrades, donant origen a subdivisions i noves possessions i, sobretot a partir del segle XIX, foren successivament parcel·lades. Tanmateix les cases han estat sempre la fita i la bandera per les quals s’ha guiat la gent per reconèixer aquestes grans propietats. D'aquesta manera són elles les que transcriuen, en les seves estructures arquitectòniques, la lectura de la seva història. Aquestes transparenten aquell món complexe de relacions socials: amos, senyors, madones, missatges, criades, porquerets, majorals..., així com l’estructura i diversificació del sistema econòmic: estatbles, graners, sestadors, cellers, cups, solleres, païsses, sostres... La tipologia d’aquestes case
Més informació