CASTELL DE SANTUERI

Època Gòtica. Antecedents islàmics.

Documentat des del  segle XIII

Façana principal

Història

Santueri és un dels tres castells roquers que existeixen a Mallorca. El podem localitzar a la zona sud-est de Felanitx, sobre un turó veïnat de Sant Salvador, a uns 7 kms del poble, i té l’accés per la carretera que va a Cas Concos. No és un castell en el sentit de fortalesa medieval, sinó que aprofita una superfície plana, al capcim d’un turó, tallada per esquerps penya-segats. És un exemple de la fermesa defensiva de temps medievals, de gran valor estratègic, no de bades la seva operativitat rau en la seva inaccessibilitat. Aquesta fortificació servia de suport a operacions militars, de refugi en cas d’invasions, però sobretot es convertia en l’últim reducte defensiu que permetia una llarga resistència; no hem d’oblidar que la planura del recinte permetia el cultiu i les pastures, així com disposava d’aljubs, pou, i fins i tot un molí.

L’origen del castell encara no és prou clar, encara que sempre s’apunta que fou una construcció dels sarraïns. Tot i això, la presència de l’aparell constructiu opus spicatum (espina de peix), en alguns paraments del mur, fa pensar en un origen més antic. Igualment el nom d’origen llatí, Santuarium (santuari), obrí la possibilitat que en temps romans, o inclús anteriors, era un lloc religiós. Només una excavació metòdica i científica ens podria ajudar a desvetllar algunes d’aquestes incògnites.

Torres de possible origen musulmà

El que és cert és que el castell apareix documentat per primera vegada a l’any 1228 amb el nom llatí “castri de Santueri”. Jaume I el va conquerir l’any 1231 als sarraïns, ja que fou un dels darrers reductes del poder islàmic a Mallorca. En el repartiment correspongué al comte Nunyo Sanç i el 1241, amb motiu de la seva mort, passà a la Corona. Des de la seva conquesta es dugueren a terme successives reformes, especialment en la primera meitat del segle XIV. Així, entre altres obres, hi ha constància de la construcció d´una capella, dedicada a Sant Bernat, l’any 1311, i d’un molí l’any 1316. Les obres continuaren al llarg dels segles XIV, XV i XVI, ja que són constant les notícies que tenim del mal estat en que es trobava el castell i de contínues reparacions.

Des d’el principi el govern, jurisdicció i defensa del castell quedà en mans d’un castellà, el qual era anomenat pel rei i era independent del batle reial de Felanitx. Aquest tenia a la seva disposició una guarnició composta per un sots-castellà i un nombre d’homes que podia variar entre dos i la trentena, segons el temps que corrien. En aquest sentit el perill d’invasions pirates era el més temut. Tot i això no hi ha constància que el castell fos seu de cap batalla o fet d’armes important. L’episodi més esmentat és el de la Germania, quan els “mascarats”, o seguidors del poder reial, es refugiaren al castell, resistint el setge dels agermanats entre els anys 1521 i 1523. També la tradició conta que a l’any 1459 serví de presó del príncep Carles de Viana.

A partir del segle XVII i XVIII el castell entrà en decadència, perdent la importància estratègica i defensiva de temps anteriors, per la qual cosa gairebé fou abandonat. A l’any 1811 fou venut per l’Estat i passà a mans de particulars. Encara que el seu estat de conservació és acceptable, actualment presenta algunes zones en perill d'esboldragadament.

Descripció

La superfície del castell abarca unes sis quarterades, conformant una planura lleugerament convexa. La zona fortificada es troba a la part de ponent, única zona d’accés possible, malgrat també trobam una petita zona amurada a la part nord i una torre aïllada a la zona de llevant.

La construcció principal la conforma una alta murada, aixecada directament sobre els penya-segats, realitzada amb un aparell de pedra i morter combinat amb cantons de pedra calcària, aquests darrers s’utilitzen per reforçar les zones d’obertures i els escaires de les torres. Aquesta murada forma dos paraments de mur, un orientat cap a ponent i l’altre cap a migjorn, creant un angle on es disposa la torre principal o de l’Homenatge, de planta circular. El primer parament és un mur sense obertures i coronat per merlets. El segon, on es situa la porta principal, presenta un seguit de permòdols i està solcat per les típiques espitlleres, reforçades amb cantons de pedra, ja que es la zona defensiva principal. Aquest mur continua cap a l’est, fent un lleuger ziga-zaga, on es situen dues torres de planta quadrada, segurament les més antigues del castell (base musulmana).

Portal d'accés de l'avant-murada

Abans d’arribar al recinte però, ens trobam amb una avant-murada, la qual forma un estret corredor en pendent que ens porta als peus de l’entrada. Aquest corredor va precedit per un portal rodó amb brancals i dovelles de pedra. El portal principal presenta un arc de mig punt, amb dovelles de pedra calcària i brancals de cantons de la mateixa pedra. Presenta un accés amb tres escalons i conforme, interiorment, un segon arc inferior amb dovelles més llargues. A partir d’aquí entram al recinte obert que forma l'explanada del turó. Si seguim cap a l’esquerra trobam un conjunt de cambres en runes, arrecerades baix la murada, les qual configuraven les diferents dependències de la guarnició que hi habitava. Des de aquesta zona podrem accedir a la torre de l’Homenatge. Aquesta és una torre cilíndrica, aixecada des d’una base de roca natural, dividida en dues plantes i coberta amb una cúpula, avui esfondrada. Aquí podem observar l’acurat treball en la construcció de les espitlleres, treballades en pedra de Santanyí. Si deixam aquest indret i ens dirigim cap a la dreta ens trobarem amb les dues torres de base quadrada, amb un aljub devora la primera. Més a l’interior, pujant cap a dalt de la planura, trobarem restes d’algunes construccions aïllades: restes d’un edifici, dos aljubs i un pou. Si seguim fins l’extrem nord ens toparem amb les restes d’una murada, en la qual es pot observar perfectament el sistema constructiu d’espina de peix a una part del parament mural. Finalment, a la part de llevant, localitzarem una altra torre de base quadrada. Aquesta segurament feia de talaia de vigilància, ja que està situada en una zona estratègica, des d’on es destria una magnífica panoràmica sobre la costa.

Detall de la torre de l'Homenatge

Torres vistes desde l'interior

Aljub

Torre de l'Homenatge