ELGLÉSIA CONVENTUAL DE SANT AGUSTÍ

Barroc

Segle XVII 

Façana principal

El convent se San Agustí fou fundat l´any 1603 i localitzat a les afores. En un principi tenia una església molt pobre, amb sostre de canyes i de dimensions reduïdes. L´actual fou començada l´any 1646 pel mestre picapedrer Francesc Oliver segons traça i planta d´Onofre Perelló i acabada l´any 1701.

L´aparell utilitzat és variat, de manera que presenta diferents tipologies segons la localització i el moment de la construcció. En els murs exteriors predomina la combinació d´un aparell irregular -sistema de paredat amb morter- amb carreus de marès ben tallat en els escaires i a zones dels contraforts. La façana està realitzada integrament amb carreus de marès amagats per un referit llis amb dibuix de carreus. L´interior presenta un enlluït que amaga probablement la mateixa combinació d´aparell i imita, a alguns llocs, materials nobles com el marbre.

Descripció exterior: la façana

La façana principal està situada a la plaça del convent. És una façana molt senzilla i extremadament austera, gairebé nua de decoració. Recolleix encara la típica façana de tradició gòtica amb parament llis dividit amb motllures i rosetó central. El cos central sobresurt una mica de la resta de la façana remarcant la zona d´ingrés. Per sobre de la portalada apareix un rellotge de sol. La façana està rematada per un capcer mixtilini on s´obri un balcó balustrat sota un arc també mixtilini. Aquest capcer és va realitzar posteriorment, a principis del segle XIX.

Als costats de la façana apareixen els cantells remarcats a manera de torretes hexagonals rematades al capcim per pinacles amb bolla. A un costat s´aixeca el campanar, també de tradició gòtica, de planta quadrangular amb finestrals d´arc ogivals lleugerament rebaixats als dos cossos superiors. Fou realitzat a una època molt tardana, concretament a l´any 1899.

La portada recolleix l´esquema absidal amb portal allindat. Crida l´atenció la manca absoluta de decoració en un moment, com és l´època barroca, caracteritzada precisament per la concentració ornamental en aquesta zona. Aquest fet ens fa suposar que quedar inacabada, segurament per motius econòmics.

Els bancs de pedra que apareixen davant el portal daten de 1693 i estaven col.locats al presbiteri de l´altar major. Van ésser traslladats al lloc actual a finals del segle XIX. L´escut que porten esculpit és el d´Antoni Vives Sureda, rector que els va manar construir.

Descripció interior

Planta

 La planta continua la tipologia de la tradició gòtica catalana, és a dir és una planta de nau única amb capelles laterals, sis a cada costat, només varia l´absis que és de planta trapezoïdal. Al costat de l´absis i de manera simètrica apareix la sagristia a la part dreta i una altra estança a la part esquerra que en altra temps era la sala de reunió de la Confraria de Sant Agustí. Igualment al costat del portal major apareixen dues capelles.

Les capelles laterals s´obrin sota arcs de mig punt que descansen sobre pilastres. Aquestes apareixen separades per pilastres majors de fust amb motllura senzilla i coronats per capitells daurat d´ordre compost. Per sobre dels capitells corre un entaulament el qual assenyala la línia d´arrencada de la volta de canó de la nau central.

L´absis del presbiteri queda separat de la nau mitjançant un tímid arc de triomf que, al mateix temps, permet reduir l´amplària de la nau en convertir-se en absis. Aquest arc descansa sobre dues pilastres, semblant a les que separen les capelles. Per sobre el capitell corre l´entaulament d´on arranca l´arc de mig punt remarcat en un color més obscur. L´alçat de l´absis ve determinat per la planta trapezoïdal, d´aquí que els

murs laterals són convergents, la qual cosa suposa una il.lusió òptica de major profunditat. Per passar de l´alçat trapezoïdal a la coberta de quart d´esfera s´utilitzen petxines.

A la zona d´ingrés s´aixeca el coro, a manera de tribuna, sobre un arc ansa paner.

La nau central està coberta per una volta de canó dividida en vuit trams i reforçada per arcs faixons que descansen sobre les pilastres. Igualment les capelles lateral estan cobertes per voltes de canò perpendiculars a la nau central.

Podem observar que és una església obscura, gairebé sense finestres si exceptuam el rosetó, per tant la il.luminació es feia de manera artificial.

Vista interior

Dins aquest conjunt cal diferenciar la capella de Sant Nicolau, la qual es va realitzar posteriorment (1715-1718), donant-li l´autonomia d´una capella gran on es podien realitzar actes litúrgics. Aquesta, de concepció barroca, destaca per tenir una concepció de l´espai molt més dinàmic, trencant el mur per aconseguir diferents perspectives i utilitzant un sistema variat de cúpules. Presenta una planta cruciforme, de braços poligonals, centralitzada per una cúpula cega. A cada un dels braços, exceptuant el que comunica amb la nau de l´església, s´obri una petita capella amb coberta de cúpula el·líptica amb llanternó. En aquest joc constructiu s´observa la recerca del contrast lumínic, tan típic del barroc, entre la obscuritat de la cúpula central i la il.luminació que prové de les petites cúpules perifèriques. Finalment s´ha d´esmentar que es tracta d´una falsa arquitectura, ja que la major part d´elements constructius: pilastres, entaulaments, cúpules..., tenen una única funció ornamental, amagant, moltes vegades, la pobresa de materials utilitzats. En aquest cas es pot observar que l´enlluït del arcs, pilastres i entaulament, tracta de imitar el vetejat del marbre, enganant l´espectador que pensa que es tracta d´un material noble.

El claustre 

Aferrat a l´església hi havia el claustre del convent, del qual només es conseva integre el pis superior de l´ala del costat de l´església. Hem de tenir en compte que amb la desamortització de Mendizábal (1835) els frares van haver d´abandonar el convent, el qual fou venut per l´estat l´any 1844. Aquest anar a parar a mans de particulars i posteriorment fou destruït llevat de l´ala mencionada que va ésser comprada pel bisbat l´any 1901.

Pis superior del claustre

Les obres del claustre es realitzaren a intervals durant gran part del segle XVII però sembla que l´ empenta principal es va realitzar entre l´any 1688 i 1690.

El claustre de planta rectangular estava constituït per doble pis amb arcades d´arcs ansapaners que descansen sobre columnes de capitell jònic. El sistema de coberta a la part superior era d´un aiguavés d´embigat de fusta. Al seu voltant s´obrien les senzilles cel.les dels frares. Als restes que queden del pis baix, molt deteriorats, podem observar un sistema de coberta plana, amb bigam de llenya, però es probable que a algunes zones s´utilitzàs el sistema de voltes d´aresta. Així trobam aquest sistema a la casa particular del costat de l´església i que ocupa part del claustre. També cal ressenyar que algunes de les parets de la planta baixa del claustre estaven decorades amb pintures, de les quals encara queden alguns restes, malgrat que bastant deteriorats.

S´ha d´esmentar que, llevat de l´ala del pis superior, el que queda del claustre i del convent està molt deteriorat, en part destruït i en part absorbit per construccions particulars. La major part de les dependències del convent seguia un sistema constructiu de voltes d´aresta que és recolzaven sobre columnes dòriques amb arcades d´arcs ansapaners. Ho podem veure encara a un comerç que ocupa part de l´antic convent.

Ala conservada del claustre