SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE SANT SALVADOR

Aquest santuari d´aixeca al capcim del puig de Sant Salvador, a 494 m. d´altura, desafiant el desnivell de la muntanya. La seva silueta recorda aquells monestirs-fortaleses medievals, aïllats de les trifurques urbanes. Els primers testimonis documentals que fan referència al santuari daten de 1348, moment en que Pere IV d´Aragó concedix llicència per construir una capella -baix l’advocació de Sant Salvador-, una casa i una cisterna. Tot i això hi ha constància que des de temps enrere el puig ja era conegut amb el nom de Sant Salvador. S´ha assenyalat que el fet que motivà la construcció del Santuari fou la Pesta Negra que assolà Europa en aquest any i provocà la mort a Felanitx d´unes 900 persones.

La capella o esglesieta, que el març de 1349 ja estava enllestida, estava dedicada a Sant Salvador en l´advocació de la Passió Imaginis. De fet, a mitjans segle XV, es construí un retaule de pedra dedicat a aquesta iconografia, el qual ocuparia l´altar major. De totes maneres, ja en el segle XIV, era molt popular la devoció a la Mare de Déu, la qual probablement disposava d´altar propi. Possiblement la primera imatge venerada fos la coneguda com a Marededéu de L´Esperança -avui situada a la primitiva església de Santa Maria de Felanitx-. D´allò que si hi ha constància és que un segle més tard -concretament l´any 1496- hi havia dues imatges de la Mare de Déu, una disfrutava d´altar propi i l´altra estava situada a la porta de l´església. Aquest fet ens assenyala el fervor popular que ja disfrutava la Mare de Déu, la qual amb el pas del temps provocaria el canvi de titular de l´església. Aquest fervor s´ha de situar dins la tradició popular de les marededéus trobades per un pastor. Així la tradició conta que en el lloc on es trobà l´estàtua, els jurats i clergat ordenaren l´edificació d´una capella. De fet, a mig camí de la pujada al Santuari, ens trobam amb una petita capelleta. No es sap exactament des de quan existeix, però ja està documentada en el segle XVIII. L´actual fou realitzada al 1904 amb un estil neoromànic, segons disseny de Mossèn Antoni Maria Alcover Sureda, i disposa d´una reproducció de la Marededéu amb un pastor agenollat en els seus peus.

El canvi de titular del Santuari, segurament es produí amb l´aixecament del temple actual, a principis del segle XVIII, moment en que es desplaçà el retaule de la Passio Imaginis a una capella lateral, i es construí un nou retaule barroc a l´altar major, on s´inserí la Marededéu dins la fornícula central. De totes maneres les visites pastorals de finals del segle XVI ja esmentaven l´església amb el nom de la Verge Maria de Sant Salvador.

L’administració del Santuari fou realitzada des d’un principi pel jurats, els quals delegaven la seva autoritat a uns obrers. A temporades també hi vivia un donat. L’any 1824, a proposta de l’Ajuntament, s’intal.laren uns ermitans per substituir el donat, però el 1851 l’abandonaren. Pareix esser que a principis del segle XIV ja n’hi havien habitat. A l’any 1876, en compliment d’una reial ordre sobre custòdia de béns comunals, la Guàrdia Civil es feu càrrec de la muntanya; però l’any 1888, un grup de felanitxers, encapçalats pel bisbe de Puerto Rico Antoni Puig, comprà la muntanya i la cedí al bisbat de Mallorca. El 1891 s’intal.laren els ermitans de la congregació de Sant Pau i Sant Antoni, els quals custodiaren el santuari fins el 1992. Des de llavors s´encarreguen del santuari uns donats. El santuari ha tingut altres utilitzacions al llarg de la història, així en el segle XVI s’hi fundà una escola de gramàtica i en el segle XVII serví de talaia de vigilància contra els pirates

El conjunt arquitectònic actual el conforme una estructura irregular definida per l´hostatge i l´església. Es poden diferenciar dues zones, la part antiga i pròpia del santuari, construïda a la part més alta del cim, i la part moderna (hostatgeria nova), que deixam a l’esquerra abans d’arribar a l’entrada al santuari. La construcció antiga es distribueix al voltant d´una antiga clastra, avui una gran sala coberta, i un petit pati. El mur, que marca tot el perímetre del conjunt, està realitzat en pedra i morter, i és reforçat per contraforts en talús de cantons de pedra. L’accés al santuari es realitza per un portal d’arc rebaixat, sobre el qual hi ha un petit rosetó i un nínxol amb la imatge de la Marededéu. Aquest dona a un vestíbul, cobert amb volta d’aresta, on podem observar en un parament un antic baixrelleu que representa a la Mare de Déu amb el nin, coronada per dos àngels, i flanquejada per l’arcàngel Sant Miquel i Sant Antoni Abad. Des d’aquí passam a una gran sala que presenta una coberta de volta de canó reforçada per arcs faixons, probablement abans era un pati o clastra que es va cobrir en el segle XVIII, amb motiu de l’ampliació de la zona d’hostatgeria (a la volta es pot llegir la data de 1788). Aquesta sala comunica amb les diferent zones de l’hostatge vell: restaurant, cuines dels pelegrins, habitacions... Està decorada amb una reproducció en guix del Sant Sopar del portal del Mirador de la Seu de Mallorca, antigues pintures i les camisetes en que el ciclista Guillem Timoner va guanyar els sis campionats del món. Aquesta sala dona accés al pati, el qual ens situa davant l’església.

L´església de la Mare de Déu de Sant Salvador. Ben prest, el santuari gaudí d´una gran popularitat dins el poble, fet que motivà que la primitiva esglesieta quedàs petita, ja que moltes vegades les cerimònies religioses s’havien de fer a l’exterior. Així, al llarg del segle XVI, es feren obres al santuari, fet que ha creat la hipòtesi de que es tractàs d’una segona església. Segons Miquel Bordoy era una església de traça gòtica, d’uns quinze metres de llargària, situada als peus de l’església actual. Tot i que la localització exacta d’aquesta església està encara per determinar, a la dreta de l’entrada al santuari, abans de la clastra, hi trobam una sala -actualment tancada al públic- que presenta una coberta de dues voltes de creueria, datada entre finals del segle XV i principis del XVI. Probablement aquest espai feia part de la segona església, d’allò que no hi ha dubte és que era un espai de culte. Va esser a principis del segle XVIII quan els jurats de Felanitx decidiren emprendre les obres del temple actual, les quals duraren de l’any 1707 al 1734. Aquest temple, de concepció barroca, fou realitzat amb l’aparell de pedra i morter i reforç de carreus als escaires i a la façana. Aquesta façana, plana i austera, presenta un portal allindat, emmarcat per pilastres de capitell compost i fust estriat que s’aixequen sobre un pedestal. Sobre el portal es situa un capcer mixtilini on s’insereix en baixrelleu l’escut de Felanitx i més amunt apareix el típic rosetó. Remata tota la façana una senzilla cornisa, trencada a la part dreta per una espadanya amb la campana. Interiorment l’església és de planta basilical, d’una sola nau, amb capelles laterals entre els contraforts, quatre a cada costat. L’absis es de planta trapezoïdal i murs convergents, amb presència de cambril. La coberta és de volta de canó, realitzada amb peces de marès, i reforçada per arcs faixons que marquen la divisió de la nau en quatre trams. Les capelles s’obrin sota arcs de mig punt i presenten volta de canó transversal a la nau principal. Les de la part de l’Evangeli estan dedicades a Santa Margalida, Sant Josep, el Sant Crist i Sant Francesc d’Assís, i les de l’Epístola a la Passió de la Imatge, Sant Vicens Ferrer, Sant Antoni de Pàdua i el Naixement. Als peus de l’entrada, seguint el sistema tradicional a Mallorca, s’aixeca el cor sobre un arc ansa-paner.

Obres a destacar:

-Retaule de la Passio Imaginis. Aquest retaule gòtic és una obra única dins la retaulística mallorquina, tant per la seva tipologia com per les seves característiques estilístiques i iconogràfiques. Es pot localitzar a la primera capella de la part de l’Epístola, i està realitzat en pedra de Santanyí. S’estructura a partir d’una predel·la i un cos dividit en tres carrers separats per fines pilastres trenades, treballat amb uns acurats baixrelleus. Per semblances estilístiques se l’ha atribuït a Huguet Barxa, autor de l’escultura exempta de Santa Praxedis de la capella de Santa Anna del palau de l’Almudaina; peça en la qual s’ha basat l’atribució. L’única documentació segura del retaule és que fou policromat al voltant de 1453 pel pintor Joan Marçol, fet que el situa cronològicament cap a la meitat del segle XV. Tot i això P. Xamena apunta la possibilitat de que aquest retaule fos un encàrrec de la família Sabet -1448- per a la seva capella de la Passió que tenien a la Parròquia i que, en posterioritat, seria traslladat a Sant Salvador. De fet C. Bauzà apunta que fins el 1581 aquest retaule no existia a Sant Salvador.

Des del punt de vista iconogràfic està dedicat a Sant Salvador, es a dir a la Resurrecció de Jesús, baix l’advocació de la Passió de la Imatge. A la predel·la es situa el Sant Sopar, amb la configuració dels dotze apòstols amb actituds diverses. Al carrers central apareix el relleu principal que representa la Crucifixió, i a sobre la Resurrecció. Als carrers laterals, subdividits en tres pisos, es narra la història del miracle del Crist de Beirut. Segons aquesta, un cristià de Beirut va abandonar la casa on vivia, deixant oblidada una imatge de Crist Crucificat. La casa fou llogada a un jueu, el qual no s’adonà de la presència de dita imatge. Un dia que tenia convidat a casa descobriren el crucifix i denunciaren el fet davant la Sinagoga. Els jueus, ancorats de ràbia, decidiren renovar la passió de Crist i, en clavar-li una llança, brollar sang del seu cos. Els jueus quedaren bocabadats i recolliren la sang en un ribell, i l’aplicaren a malalts i paralítics, volent posar a prova les seves virtuts. La sang curà els malalts i provocà la reconversió dels jueus al cristianisme.

Aquesta iconografia s'ha volgut justificar en el fet de que Mallorca fou l’única terra catalana en que continuaren les actituds antisemites al llarg de l’Edat Mitjana, especialment contra els conversos, aquí anomenats xuetes. De fet, com s'ha apuntat, la indumentària de les figures coincideix exactament amb el vestit imposat per les ordenances del Regne de Mallorca als jueus, es a dir, es representen amb el capirot i la cogulla. Segurament però, com afirma Santiago Sebastian, té una única funció apologètica per tal d'assegurar la fe dels jueus conversos.

Des del punt de vista estilístic aquest retaule no té precedents en la tradició formal dels retaules de pedra, de manera que recull el model dels retaules pictòrics, que aquí a Mallorca si tenien una gran tradició.

Detall

Detall

-Marededéu de Sant Salvador. És una talla en pedra, de dimensions reduïdes, ja que no sobrepassa dels 50 cms. d´alçària. Es situa al centre del retaule de l’altar major, a la qual si pot accedir pel cambril. Correspon a un gòtic avançat, fet que la situa cronològicament dins el segle XV. El retaule fou realitzat per l’escultor Tomàs Vila i fou beneït l’any 1942. És una obra d’alabastre, construït expressament com a marc de la Mare de Déu, i representa en acurats baixrelleus la seva entronització. Està flanquejat per dues columnes salomòniques a cada costat.

-Exvots. Interessant també és una visita a la sala on s’exposen els diferents objectes oferits a la Mare de Déu en compliment d’una promesa, alguns són molt antics. Aquesta sala -antiga sala dels jurats- té l’accés des de el pati de davant l’església (actualment tancada al públic per reformes).

L’Hostatge. Les primeres obres d´aquesta construcció daten de 1639, les qual continuaren al llarg del segle i s´ampliaren al segle XVIII. La principal empenta es va fer precisament en aquest segle, així consta que a l’any 1771 s’acabaren les cel·les conegudes amb el nom de l’ermita vella. A la majoria d’elles s’hi té accés a través de la clastra o del pati de davant l’església. Són unes cel·les senzilles, quasi totes de traçat diferent, i cobertes per voltes, on es pot llegir encara a les claus l’any de realització.

Els anys 1928-1929 s’intal.là un restaurant, es reformaren les estances destinades a cuines i menjadors i es construïren les habitacions ara anomenades “del bisbe”. L’any 1947 començà la construcció d’un nou alberg de tres plantes, amb 15 habitacions per planta. Aquest es correspon amb la part nova, situada a l’esquerre abans d’accedir al santuari.

Monument a Crist Rei. Aquest monument es localitza a dalt del puig, a una zona lleugerament més baixa que el santuari, coneguda com a mirador de lluny. Es començà l’any 1928 i s’acabà, després de modificar el projecte inicial l’any 1934. El projecte havia estat traçat per Mateu Oliver Capó i l’escultura fou realitzada per Tomàs Vila.. La part arquitectònica té una alçada de 37 metres i a sobre es situa l’estàtua del Crist, troquelada en coure, de 7 metres d’alçada. És una construcció que es pot incloure dins un historicisme eclèctic, enllaçant dins l’òrbita del nacional-catolicisme que intenta ajuntar la simbologia del poder religiós amb el poder polític. El monument s’aixeca sobre una estructura arquitectònica de base octogonal, la qual configura una cripta. Aquesta, de regust medievalista, presenta els murs en lleuger talús, i està totalment folrada de pedra. Presenta finestres geminades al voltant del parament i la porta d’accés es situa al lateral dret, a la qual s’hi accedeix mitjançant una baixa amb escales. L’interior presenta una estructura central de grans pilars que fan de suport al monument exterior, fet que crea un espai circular, a manera de deambulatori, cobert per voltes d’aresta i d’ansa-paner. És un espai nuu de decoració, només un Sant Crist presideix l’altar i a un lateral hi ha les restes del retaule que presidia abans l´altar major de l’església del santuari, construït l’any 1903. El monument exterior, al qual s’hi accedeix per unes escales centrals, el conforme una estructura en forma d’arc de triomf, amb columnes jòniques adossades. A sobre es situa un àtic amb frontó, envoltat per pinacles. Remata el conjunt un pedestal que suporta l’estàtua de Crist Rei. Des d’ aquest indret es poden disfrutar d’unes espectaculars vistes sobre la costa.

-Creu des Picot. Uns metres abans d´arribar a dalt del puig ens trobam, al picot veïnat del puig, amb una gran creu de ciment construïda l’any 1957. Aquesta creu ja existia a finals del segle XIX, i era de fusta. Fou a l’any 1927 quan la substituïren per una de més monumental de ferro i aram. Desfeta per una ventada va caure l’any 1951 fins que fou substituïda per l’actual.

EN PREPARACIÓ (FOTOGRAFIES)