ES SINDICAT (CELLER COOPERATIU)

Historicisme funcional
1919 
Façana principal

La construcció d´aquest edifici és una mostra de la recuperació del sector vinícola a la segona dècada del anys XX. L´estació enològica havia actuat d´element estimulador als viticultors i fins i tot podem dir que va ésser a la mateixa estació on es va gestar la idea de crear un celler cooperatiu, més conegut popularment com “Es Sindicat”. Aquesta idea va ésser inmediatament aplaudida per la majoria de viticultors de manera que a l´any 1919 ja estava enllestit el projecte. La direcció tècnica de l´edifici fou encarregat a l´enginyer agrònom Ernest Mestre i el projecte arquitectònic a Guillem Forteza.
Per a la seva construcció es van utilitzar materials industrials com el formigó i el ciment combinats amb la pedra per a determinats elements de la façana.
És un edifici de grans dimensions condicionat per la seva funció de celler vinícola. Presenta una façana monumental simètrica solcada per grans pilastres entre les quals es disposen de manera rítmica finestres coronelles amb mainells en forma de columna bombada. A la zona d´ingrés es disposa un portal amb arc de mig punt i un cos que sobresurt en alçada de la resta de la façana rematat amb balustrada i una estructura curvilínia. Cal destacar també l´esment posat en el treball de la façana lateral esquerra on ressalta la disposició de capcers mixtilinis coincidents amb els aiguavessos de les naus. En aquesta també apareixen les finestres coronelles, algunes d´elles amb arcs parabòlics, i pilastres formant bandes verticals realitzades amb carreus bocellats.
Aquesta és una de les primeres obres que va realitzar Guillem Forteza, on es deixa veure la influència del noucentisme català en la seva vessant més barroca, no de bades havia realitzat els seus estudis d´arquitectura a Barcelona.
Vista interior (Foto Andreu Vicens http://cafate.blogspot.com/)
La concepció de l´espai interior ve condicionat per la necessitat de creació d´espais de gran amplitud per la seva utilització industrial. La solució emprada per Forteza va ser la creació de grans arcs diafragma ogivals de formigó que sostenen la coberta d´aiguavessos combinats amb altres menors de mig punt i parabòlics, aquest darrers derivats segurament de la influència de Gaudí. Aquesta solució d´enginyeria tècnica recorda el sistema utilitzat per les esglésies gòtiques catalanes,  però aquí no té una actitud historicista, sinó funcional, cosa que contrasta amb l´estètica més barroca de la façana. És precisament en aquesta disposició de l'espai interior on s'endevina la intervenció d'Ernest Mestre. A partir d´aquí definiríem l´edifici com un eclecticisme historicista adaptat a les noves necessitats industrials. 

 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

CREUS DE TERME

Imatge
(Documentació i fotografies cedides per Juan Reus Coll) INTRODUCCIÓ   Aquestes creus originàriament tenien la funció de delimitar els termes de les poblacions. D'aquesta manera es situaven prop de les entrades o a la vorera de camins. En principi eren creus senzilles, de ferro o fusta, per passar després a adquirir un caràcter monumental i ser tallades en pedra. D'alguna manera donaven la benvinguda als transeünts que arribaven o bé acomiadaven els que s'anaven. Però tampoc no hem d'oblidar la seva funció religiosa: beneir el terme i recordar que allò era terra cristiana.       Els seus orígens es troben a l'Alta Edat mitjana, destacant els exemples de la Bretanya francesa i Irlanda. D'aquí van tenir una gran difusió per Galícia, País Basc i Catalunya. A Mallorca la tradició arriba amb la conquesta catalana i es consolida en el segle XV.      L'estructura d'aquestes creus és bastant simple: disposen d'un pedestal poligonal amb graons sobre e
Més informació

POSSESSIONS

Imatge
Son Dimoni INTRODUCCIÓ A LES POSSESSIONS DEL MUNICIPI DE FELANITX Potser, actualment, seria més correcte emprar el terme cases de possessió que el de possessions. I és que d’aquelles antigues i extenses possessions, llevat d’algunes excepcions, només en queden les cases. Aquestes foren gradualment desmembrades, donant origen a subdivisions i noves possessions i, sobretot a partir del segle XIX, foren successivament parcel·lades. Tanmateix les cases han estat sempre la fita i la bandera per les quals s’ha guiat la gent per reconèixer aquestes grans propietats. D'aquesta manera són elles les que transcriuen, en les seves estructures arquitectòniques, la lectura de la seva història. Aquestes transparenten aquell món complexe de relacions socials: amos, senyors, madones, missatges, criades, porquerets, majorals..., així com l’estructura i diversificació del sistema econòmic: estatbles, graners, sestadors, cellers, cups, solleres, païsses, sostres... La tipologia d’aquestes case
Més informació

PORTOCOLOM

Imatge
    Segons Xamena el nom apareix documentat per primera vegada el 1242 amb el nom de Portu Colum i, ja en el segle XIV, amb el de Porto Colom. Etimològicament deriva del llatí “portu columbi” que significaria “port del colom”, potser fent referència a l’abundància de coloms que s’hi criaven.     La formació com a nucli urbà és una creació pràcticment de la segona meitat del segle XIX. Tal com explica Xamena a principis d’aquest segle només hi vivien sis famílies, apart d’un destacament de soldats que vivien a la a la Bateria. El perill de l’arribada de pirates o altres invasors havia fet del port una zona poc habitada al llarg de la història. Tot i això des de temps antic era freqüentat per diferents tipus de vaixells i pescadors. Segurament ja era visitat en època romana, la troballa d’àmfores en els jaciments subaquàtics així ho fa pensar. També hem de tenir en compte que les seves especials condicions naturals de port arrecerat afavoriren que puntualment fos utilitzat co
Més informació