ESTACIÓ ENOLÒGICA

Historicisme

1913

Portal d'entrada

Aquest edifici, construït a l´any 1913 per L´Ajuntament de Felanitx, assenyala la necessitat de modernització i revitalització de la indústria del vi després de la crisi de finals del segle XIX.  Així la seva funció fou la de l´ensenyança i experimentació agrícola, en aquest cas de caire vitícola.

El disseny fou encarregat a l´enginyer agrònom provincial Antoni Ballester, però també cal pensar en una possible participació en el projecte d´Arnest Mestre, el qual després passaria a ésser director de l´estació.

L´edifici es localitza al Passeig Ramon Llull amb una façana de marcada horitzontalitat d´uns 77 metres de llargària.

El material emprat va ésser la pedra, tallada en carreus, procedent de la cantera de Son Garau. S´utilitzà com a morter el tradicional de calç i arena, però també ja s´utilitzà el ciment. També s´utilitzaren els nous materials industrials com el ferro i el formigó.

És un edifici que consta de planta baixa i algunes dependències subterrànies dedicades a bodegues. L´espai, disposat de manera que priva l´amplitud sobre la profunditat, s´organitza de manera simètrica amb un nucli central i dues ales laterals. La façana destaca per la disposició d´un cos central, on es situa l´entrada principal, i dos extrems laterals, els quals sobresurten tant en alçada com pel seu lleuger avançament respecte a l´edifici.

El cos central, emmarcat per pilastres, ve caracteritzat per un portal amb arc de mig punt amb guardapols decorat amb motius vegetals disposats de manera radial. A sobre s´obrin dues finestres trencades protegides per un arrabà que concentra en els seus punts d´arrancada motius vegetals al·lusius a la vinya, igualment entre les finestres apareix un medalló. Una arqueria cega, de tradició llombarda, amb decoració floral i de palmetes corre sota l´entaulament. Els cossos dels extrems laterals es diferencien per estar forrat de pedra viva irregular amb morter de separació amb relleu; ambdós presenten una triple finestra emmarcada per un arc de mig punt amb guardapols; diferents elements de caràcter vitícola decoren les claus i els punts d´arrancada de l´arc. Un capcer de doble vessant amb relleu escalonat remata els cossos laterals. La resta de la façana ve definida per una successió rítmica de finestres trencades.

La coberta exterior de l´edifici es conforma pel sistema d´aiguavessos amb teules de fang.

L´espai interior, transformat avui dia pel seu condicionament com ambulatori, estava distribuït en tres tipus de dependències:

-Sales de personal i serveis: vestíbul, biblioteca, sala d´ensenyança, administració etc.

-Laboratoris i museu.

-Bodegues.

Podríem vincular aquest edifici amb els historicisme que encara perduren durant les primeres dècades del segle XX. És un historicisme eclecticista, de marcada tendència neomedievalista, així podem observar la utilització d´arqueries llombardes de tradició romànica, les finestres trencades pròpies del gòtic nòrdic etc, però combinats amb elements decoratius modernistes i altres neogrecs.