ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT ISIDRE (S'HORTA)

Barroc tardà/Classicisme
segle XIX(1869-1894)
 

L’any 1868 el petit oratori que existia a la possessió de S'Horta fou erigit en Vicaria, la qual cosa provocà la determinació del primer vicari Martí Sureda de construir un temple nou, ja dins el nucli urbà, en un solar cedit per una sèrie de veïns. Les obres començaren l’any següent, però es perllongaren bastant, al manco popularment sempre s’ha dit que la va haver d’acabar amb les seves pròpies mans el següent vicari Jaume Oliver, ajudat per l’escolà. L’any 1894 és la data que sempre es cita del seu acabament. El tret més característic de l’església és l’acurat treball del mur fet de pedra i morter, deixant la pedra vista, i per tant sense un aterracat a sobre. Només s’utilitzaren els cantons de marès per cobrir els escaires de la façana i els reforços del portal, inclús els contraforts són de paret verda. La façana és extremadament austera, centrada per un portal allindat emmarcat per unes senzilles motllures que actuen de llinda i brancals. A sobre apareix el tradicional rosetó. Uns senzills panys de paret endinsats i una creu de fusta conformen l’única ornamentació del parament. Al costat esquerre, sobresortint per sobre la façana, s’aixeca el campanar amb disposició de finestres ogivals. L’interior ve definit per la utilització, poc freqüent a Mallorca, d’una planta el·líptica, amb capelles laterals entre els contraforts a l’eix major, quatre a cada costat, i absis rectangular. L’espai central es cobreix amb una cúpula cega ovalada, realitzada amb peces de marès, i l’absis amb una volta de quart d’esfera. Les capelles s’obrin sota arcs de mig punt i estan cobertes per volta de canó. La separació de les capelles ve marcada per la presència de pilastres que arriben fins el punt d’arrancada de la cúpula. Als peus de l’església s’aixeca una tribuna, destinada al cor, sobre una volta d’arc ansa-paner. En aquesta zona de davall la tribuna, que conforma un espai rectangular, s’obri una capella a cada costat, la de la dreta molt més profunda que la de l’esquerre. Al costat de l’absis hi ha dues cambres amb volta esquifida, la de la dreta dedicada a sagristia i la de l’esquerra a sala de la Rectoria. S’ha apuntat la inspiració d’aquesta església en la barroca de Sant Antoni Abat de Palma, sobretot pel tipus de planta utilitzada, però aquí s’observa una contenció ornamental més pròxima de la fredor neoclàssica, també definida per l’articulació més estàtica dels elements constructius.

Com a obres a destacar dins l’església cal esmentar els retaules de Sant Antoni -a la primera capella de la part de l’Evangeli- i Sant Josep, Sant Francesc i la Mare de Déu del Roser -a la primera, segona i tercera capella de la part de l’Epístola respectivament-, probablement tots de la primera meitat del segle XVIII. Segueixen una traça barroca i pertanyen a la tipologia de retaule fornícula. Els tres primers procedeixen de la capella del Roser de la parròquia de Felanitx i destaca el de Sant Josep, atribuït a l’arquitecte i escultor Joan Aragón. El de la Mare de Déu del Roser procedeix d’Artà i ha estat malmenat per una repintada més recent. En aquest retaule és pot observar que faltes les pintures de la predel·la, ja que estaven molt deteriorades i es posaren dins la sagristia. Aquestes taules tenen una cronologia anterior al retaule, probablement d’època gòtica, i procedien segurament d’un retaule anterior. La taula central, actualment en restauració, s’ha atribuït al pintor Rafel Mòger, i s’ha datada a mitjans segle XV. Representa a Sant Bernadí de Sena i Sant Bernat de Claravall. 

EN PREPARACIÓ  (Fotografies)