BANC DE FELANITX

Eclecticisme
1910
Detall de la façana

Aquest edifici, situat al carrer de la plaça nº 11, va ésser construït l´any 1910 segons traça d´Antoni Vaquer Noguera. La façana, articulada amb una rigorosa simetria, disposa de planta baixa i dos pisos, el darrer d´inferior alçada. Destaca el cos central de l´edifici, ja que concentra la part ornamental i remarca la zona d´entrada. Aquest cos sobresurt lleugerament de la façana i centre el punt d´atenció en el balcó del primer pis, el qual crea un espai endinsat amb un arc rebaixat trevolat. A l´interior de l´arc s´obri un portal d´arc deprimit còncau amb una palmeta decorativa a la clau, per sobre es disposa el nom del banc sota una decoració vegetal amb palmeta. El balcó presenta una barana de ferro forjat amb motius florals, flanquejada per dues balustres decorades amb palmetes. Tota la baconada descansa sobre dues grans mènsules en forma de volutes que al mateix temps es recolzen sobre les pilastres que emmarquen el portal d´entrada de la planta baixa. Tot el cos central queda rematat al pis superior amb un petit capcer corbat amb volutes i una palmeta central amb garlanda.
La planta baixa apareix avui bastant desfigurada per la instal·lació de comerços i una entitat bancària, però els dos pisos superiors conserven el seu estat original. Al primer pis destaquen les finestres rematades per frontons corbats decorats per palmetes i altres motius vegetals. Al pis superior les finestres, de menor tamany, apareixen rematades per arcs fistonats. Tota la façana apareix rematada per una cornisa amb decoració de palmetes coincidint amb els eixos de les finestres.
La repetició de la palmeta com element decoratiu ens remet a la tendÈncia historicista neogrega, en canvi la disposició d´elements curvilinis i de decoració floral l´aproximen al modernisme. Aquesta combinació dona com a resultat un edifici integrat dins el corrent de l´eclecticisme. Per altra part hem de tenir en compte que Antoni Vaquer havia treballat com escultor baix les ordres de l´arquitecte M. Rigo en obres com el Banc Balear de Palma (1870), d´estil neogrec, del qual segurament recolleix encara la influència de la decoració amb palmetes.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

CREUS DE TERME

Imatge
(Documentació i fotografies cedides per Juan Reus Coll) INTRODUCCIÓ   Aquestes creus originàriament tenien la funció de delimitar els termes de les poblacions. D'aquesta manera es situaven prop de les entrades o a la vorera de camins. En principi eren creus senzilles, de ferro o fusta, per passar després a adquirir un caràcter monumental i ser tallades en pedra. D'alguna manera donaven la benvinguda als transeünts que arribaven o bé acomiadaven els que s'anaven. Però tampoc no hem d'oblidar la seva funció religiosa: beneir el terme i recordar que allò era terra cristiana.       Els seus orígens es troben a l'Alta Edat mitjana, destacant els exemples de la Bretanya francesa i Irlanda. D'aquí van tenir una gran difusió per Galícia, País Basc i Catalunya. A Mallorca la tradició arriba amb la conquesta catalana i es consolida en el segle XV.      L'estructura d'aquestes creus és bastant simple: disposen d'un pedestal poligonal amb graons sobre e
Més informació

PORTOCOLOM

Imatge
    Segons Xamena el nom apareix documentat per primera vegada el 1242 amb el nom de Portu Colum i, ja en el segle XIV, amb el de Porto Colom. Etimològicament deriva del llatí “portu columbi” que significaria “port del colom”, potser fent referència a l’abundància de coloms que s’hi criaven.     La formació com a nucli urbà és una creació pràcticment de la segona meitat del segle XIX. Tal com explica Xamena a principis d’aquest segle només hi vivien sis famílies, apart d’un destacament de soldats que vivien a la a la Bateria. El perill de l’arribada de pirates o altres invasors havia fet del port una zona poc habitada al llarg de la història. Tot i això des de temps antic era freqüentat per diferents tipus de vaixells i pescadors. Segurament ja era visitat en època romana, la troballa d’àmfores en els jaciments subaquàtics així ho fa pensar. També hem de tenir en compte que les seves especials condicions naturals de port arrecerat afavoriren que puntualment fos utilitzat co
Més informació

POSSESSIONS

Imatge
Son Dimoni INTRODUCCIÓ A LES POSSESSIONS DEL MUNICIPI DE FELANITX Potser, actualment, seria més correcte emprar el terme cases de possessió que el de possessions. I és que d’aquelles antigues i extenses possessions, llevat d’algunes excepcions, només en queden les cases. Aquestes foren gradualment desmembrades, donant origen a subdivisions i noves possessions i, sobretot a partir del segle XIX, foren successivament parcel·lades. Tanmateix les cases han estat sempre la fita i la bandera per les quals s’ha guiat la gent per reconèixer aquestes grans propietats. D'aquesta manera són elles les que transcriuen, en les seves estructures arquitectòniques, la lectura de la seva història. Aquestes transparenten aquell món complexe de relacions socials: amos, senyors, madones, missatges, criades, porquerets, majorals..., així com l’estructura i diversificació del sistema econòmic: estatbles, graners, sestadors, cellers, cups, solleres, païsses, sostres... La tipologia d’aquestes case
Més informació