PLAÇA DE SA FONT DE SANTA MARGALIDA

Barroc. Classicisme.
Segle XVIII-XIX

La plaça amb la font de Santa Margalida al centre

És en aquesta plaça on es situen  probablement els orígens de la vila. La font, situada davant l’església parroquial, és la que segurament possibilità un primer nucli de població, no de bades l’abastí d’aigua fins el segle XIX. És difícil precisar el moment en que s’inicià el seu aprofitament, potser ja en temps romans, allò que si queda clar és que durant la dominació musulmana ja donava lloc a un perímetre irrigat o zona d’hortes, coneguda amb el nom de l’Horta de Felanitx. Apareix documentada a partir de la conquesta -1254- com una font que brollava aigua abundant a ras de terra i, mitjançant síquies, regava els horts del seu entorn. Al llarg del temps ha anat sofrint modificacions, especialment obres d’aprofundiment, entre les quals cal destacar la de l’any 1490, moment en que agafa el nom de Santa Margalida. Pareix ésser que després d’un gran període de sequera, aprofundiren la font, i el dia 20 de juliol -festa de la santa- l’aigua començà a brollar. 

Font de Santa Margalida

 

L’aspecte actual es deu a la reforma que es va dur a terme entre els anys 1829-32. L’autor del projecte fou el mestre picapedrer català Llorens Rovira, el qual es considerat l’introductor del corrent classicista a Felanitx. Així l’obra recull elements del llenguatge classicista combinats amb altres de pervivència barroca. Emmarca la font una paret, a manera de balustrada, configurant una el.lipsi poligonal tallada en la zona d’accés. Es baixa per unes escales de 32 graons fins a l’ull de la font, on es crea un reduït espai amb volta rebaixada. Sobre la paret del fons es disposa, a manera de retaule, un plafó decoratiu de pedra amb un nínxol central, on s’inserta la imatge de Santa Margalida. Aquest plafó s’estructura a partir de 4 pilastres jòniques que flanquegen el nínxol de la santa. A sobre es disposa un entaulament rematat per un frontó trencat i un capcer mixtilini. A la paret de la dreta hi ha un baixrelleu que representa a Santa Bàrbara, i a l’esquerra, un altre que representa a Sant Miquel.

Les cases, que amb el pas del temps s’han situat al seu voltant, han configurat el perímetre de la plaça que du el seu nom. Són cases senyorials, més o manco uniformitzades, que presenten estructures de l’arquitectura tradicional mallorquina, malgrat algunes ja incorporen elements del llenguatge classicista del segle XIX. Algunes d’elles daten del segle XVII o XVIII, i en el seu origen eren les posades que tenien a la vila els propietaris de les possessions. Totes elles segueixen la divisió de dues plantes i porxo, però hem de destacar especialment el casal de Can Prohens, actualment Casa de Cultura, el qual segueix l’esquema dels casals d’època barroca. La planta baixa ve definida per un hermós portal de mig punt, amb dovelles amb bastant de regràs i brancals de pedra. L’arc es protegeix amb dos escaires a cada costat, de la mateixa pedra obrada, omplint el carcanyol. Disposa de dues finestres al costat, protegides amb brancals i llindes de pedra, i la de l’esquerra disposa d’ampit. Al costats del portal es conserva encara l’únic colcador que queda a la vila, ja que unes ordinacions al segle XIX van eliminar-los de la via pública. La planta noble presenta un balcó amb barana de ferro des d’on actualment es llegeix el pregó de les festes de Sant Agustí. Al costat, seguint l’esquema de la planta baixa, es disposen dues finestres ampitadores i un rellotge de sol. El porxo ve definit per un seguit de finestres que s’obrin entre pilars octogonals. Interiorment destaca l’entrada amb trespol de maquets, centralitzada per una columna, de la qual parteixen quatre arcs ansa-paners.

Al mateix costat de la dreta, formant cantonada, trobam Can Llevadora, una construcció ja del segle XX, d`estil regionalista, no de bades recolleix el mateix esquema de la façana de Can Prohens.

Interessants també són els casals de Can Vell -núm 1- i Can Pou -núm 2-, que si be recolleixen el mateix esquema de façana tradicional, adopten preferència pel portal allindat, recollint tímidiment alguns elements del classicisme vuitcentista. Així presenten pilastres dòriques de pedra obrada emmarcant els seus portals. Cal esmentar també la diferent configuració del porxo de Can Vell amb finestres en forma de tarja de ventall. Hem de tenir en compte que aquestes cases moltes vegades han sofert al llarg del temps remodelacions en la seva façana, com ho podem comprovar amb Can Bennasser, situat a l’altra part de la plaça, fent cantonada amb el carrer Major i Jaume I. Era un casal tradicional que a principis del segle XX ve rebre una reforma que va trencar el seu portal rodó i s’ampliaren algunes finestres, encara que conserva el porxo amb els tradicionals ulls de bou.