ESGLÉSIA DEL CONVENT DE LA CARITAT

Historicisme classicista
1889

Vista interior
L´Esglesieta del convent de la Caritat va ésser construïda entre els anys 1889 i 1892 segons traça de Pere d´Alcantara Peña.
            L´aparell utilitzat en la seva construcció és de carreus regulars de marès escollit tant a la façana com a l´interior.
            La façana està situada al mateix carrer que porta el nom de les files de la Caritat. És una façana estructurada en dues plantes i totalment simètrica. La planta baixa apareix dividida en quatre columnes dòriques adossades que descansen sobre un basament de pedra viva. Entre elles s´emmarquen tres arcs de mig punt, conformant el central el portal d´ingrés, mentres els laterals són cecs.  Per sobre les columnes apareixen entaulament sobresortit que separa la planta baixa del pis superior.  Aquest darrer repeteix l´esquema de la planta baixa però amb pilastres i a l´interior dels arcs s´obrin finestres allindades. Remata la façana un entaulament amb cornisa amb una mica de voladís.
            La planta és de nau única amb dues capelles laterals a cada costat i un creuer que sobresurt lleugerament. L´absis és de planta semicircular. L´entrada presenta un vestíbul amb portal d´arc deprimit còncau que dona accés a la zona de culte.
            Les capelles s´obrin sota arcs de mig punt i estan separades per pilastres corínties estriades que descansen sobre pedestals, la coberta és de volta d´aresta. Per sobre les capelles apareix una tribuna amb arc de mig punt de clau remarcada que descansen sobre pilars que continuen amb la balustrada. Aquesta tribuna enllaça amb el cor que apareix sobre el vestíbul. Per sobre de la tribuna corre un entaulament format
 per arquitrau de tres platabandes, un fris llis, i una cornisa motllurada. Aquest entaulament continua a la zona del creuer i de l´absis remarcant la unitat del conjunt.
            La nau central apareix coberta amb una volta de canó dividida per una arc faixó. En el creuer s´aixeca sobre petxines una cúpula cega de mitja  taronja. L´absis presenta coberta de quart d´esfera. Les úniques obertures per on entra la llum natural es localitzen als rosetons que s´obrin als laterals del creuer i a les finestres del cor que donen a la façana del carrer.
            La traça classicista de l´edifici no no fa referència a un model concret, es pot dir que recolleix elements de tradició renaixentista però tractat de manera eclèctica. Crida l´atenció el fet de que la façana pràcticament no al·ludeix al seu caràcter sagrat.


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

CREUS DE TERME

Imatge
(Documentació i fotografies cedides per Juan Reus Coll) INTRODUCCIÓ   Aquestes creus originàriament tenien la funció de delimitar els termes de les poblacions. D'aquesta manera es situaven prop de les entrades o a la vorera de camins. En principi eren creus senzilles, de ferro o fusta, per passar després a adquirir un caràcter monumental i ser tallades en pedra. D'alguna manera donaven la benvinguda als transeünts que arribaven o bé acomiadaven els que s'anaven. Però tampoc no hem d'oblidar la seva funció religiosa: beneir el terme i recordar que allò era terra cristiana.       Els seus orígens es troben a l'Alta Edat mitjana, destacant els exemples de la Bretanya francesa i Irlanda. D'aquí van tenir una gran difusió per Galícia, País Basc i Catalunya. A Mallorca la tradició arriba amb la conquesta catalana i es consolida en el segle XV.      L'estructura d'aquestes creus és bastant simple: disposen d'un pedestal poligonal amb graons sobre e
Més informació

POSSESSIONS

Imatge
Son Dimoni INTRODUCCIÓ A LES POSSESSIONS DEL MUNICIPI DE FELANITX Potser, actualment, seria més correcte emprar el terme cases de possessió que el de possessions. I és que d’aquelles antigues i extenses possessions, llevat d’algunes excepcions, només en queden les cases. Aquestes foren gradualment desmembrades, donant origen a subdivisions i noves possessions i, sobretot a partir del segle XIX, foren successivament parcel·lades. Tanmateix les cases han estat sempre la fita i la bandera per les quals s’ha guiat la gent per reconèixer aquestes grans propietats. D'aquesta manera són elles les que transcriuen, en les seves estructures arquitectòniques, la lectura de la seva història. Aquestes transparenten aquell món complexe de relacions socials: amos, senyors, madones, missatges, criades, porquerets, majorals..., així com l’estructura i diversificació del sistema econòmic: estatbles, graners, sestadors, cellers, cups, solleres, païsses, sostres... La tipologia d’aquestes case
Més informació

PORTOCOLOM

Imatge
    Segons Xamena el nom apareix documentat per primera vegada el 1242 amb el nom de Portu Colum i, ja en el segle XIV, amb el de Porto Colom. Etimològicament deriva del llatí “portu columbi” que significaria “port del colom”, potser fent referència a l’abundància de coloms que s’hi criaven.     La formació com a nucli urbà és una creació pràcticment de la segona meitat del segle XIX. Tal com explica Xamena a principis d’aquest segle només hi vivien sis famílies, apart d’un destacament de soldats que vivien a la a la Bateria. El perill de l’arribada de pirates o altres invasors havia fet del port una zona poc habitada al llarg de la història. Tot i això des de temps antic era freqüentat per diferents tipus de vaixells i pescadors. Segurament ja era visitat en època romana, la troballa d’àmfores en els jaciments subaquàtics així ho fa pensar. També hem de tenir en compte que les seves especials condicions naturals de port arrecerat afavoriren que puntualment fos utilitzat co
Més informació