CASA DE CULTURA (CAN PROHENS)

Arquitectura tradicional de l'època barroca.
Segle XVIII

Façana principal


El casal de can Prohens, situat a la plaça de la Font, és un exemple d'arquitectura senyorial mallorquina tradicional. La façana es caracteritza per la seva planimetria i austeritat decorativa i segueix l'esquema habitual de planta baixa, planta noble i porxo. A la planta baixa destaca el portal d'entrada, format per un arc de mig punt de dovelles marcades amb bastant de regràs i brancals de pedra. L'arc es protegit amb la mateixa pedra obrada amb sos escaires al costat, omplint el carcanyol. Igualment, les finestres apareixen protegides amb brancals i llindes de pedra i disposen d'ampit, a excepció d'una. La planta noble disposa d'un senzill balcó amb barana de ferro des d'on avui dia es llegeix el pregó de les festes de Sant Agustí. Al seu costat hi ha un rellotge de sol, únic element decoratiu de la façana. El porxo ve definit per una filada de petits pilars octogonals, entre els quals s'obrin finestres. A sobre s'aixeca la teulada que no presenta volada, com era habitual en aquests tipus de construccions.
Cal ressenyar que als costats del portal es conserva un pedrís i l'únic colcador que queda a la vila, des que surant el segle XIX es va ordenar eliminar-los de la via pública.
A l'interior, avui transformat i adaptat com a sala d'exposicions, destaca l'entrada amb trespol de maquets i centralitzada per una columna, de la qual parteixen quatre arcs ansa-paners.
Entada


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

CREUS DE TERME

Imatge
(Documentació i fotografies cedides per Juan Reus Coll) INTRODUCCIÓ   Aquestes creus originàriament tenien la funció de delimitar els termes de les poblacions. D'aquesta manera es situaven prop de les entrades o a la vorera de camins. En principi eren creus senzilles, de ferro o fusta, per passar després a adquirir un caràcter monumental i ser tallades en pedra. D'alguna manera donaven la benvinguda als transeünts que arribaven o bé acomiadaven els que s'anaven. Però tampoc no hem d'oblidar la seva funció religiosa: beneir el terme i recordar que allò era terra cristiana.       Els seus orígens es troben a l'Alta Edat mitjana, destacant els exemples de la Bretanya francesa i Irlanda. D'aquí van tenir una gran difusió per Galícia, País Basc i Catalunya. A Mallorca la tradició arriba amb la conquesta catalana i es consolida en el segle XV.      L'estructura d'aquestes creus és bastant simple: disposen d'un pedestal poligonal amb graons sobre e
Més informació

PORTOCOLOM

Imatge
    Segons Xamena el nom apareix documentat per primera vegada el 1242 amb el nom de Portu Colum i, ja en el segle XIV, amb el de Porto Colom. Etimològicament deriva del llatí “portu columbi” que significaria “port del colom”, potser fent referència a l’abundància de coloms que s’hi criaven.     La formació com a nucli urbà és una creació pràcticment de la segona meitat del segle XIX. Tal com explica Xamena a principis d’aquest segle només hi vivien sis famílies, apart d’un destacament de soldats que vivien a la a la Bateria. El perill de l’arribada de pirates o altres invasors havia fet del port una zona poc habitada al llarg de la història. Tot i això des de temps antic era freqüentat per diferents tipus de vaixells i pescadors. Segurament ja era visitat en època romana, la troballa d’àmfores en els jaciments subaquàtics així ho fa pensar. També hem de tenir en compte que les seves especials condicions naturals de port arrecerat afavoriren que puntualment fos utilitzat co
Més informació

POSSESSIONS

Imatge
Son Dimoni INTRODUCCIÓ A LES POSSESSIONS DEL MUNICIPI DE FELANITX Potser, actualment, seria més correcte emprar el terme cases de possessió que el de possessions. I és que d’aquelles antigues i extenses possessions, llevat d’algunes excepcions, només en queden les cases. Aquestes foren gradualment desmembrades, donant origen a subdivisions i noves possessions i, sobretot a partir del segle XIX, foren successivament parcel·lades. Tanmateix les cases han estat sempre la fita i la bandera per les quals s’ha guiat la gent per reconèixer aquestes grans propietats. D'aquesta manera són elles les que transcriuen, en les seves estructures arquitectòniques, la lectura de la seva història. Aquestes transparenten aquell món complexe de relacions socials: amos, senyors, madones, missatges, criades, porquerets, majorals..., així com l’estructura i diversificació del sistema econòmic: estatbles, graners, sestadors, cellers, cups, solleres, païsses, sostres... La tipologia d’aquestes case
Més informació