CASES MODERNISTES

TORTITX
c. 1920

Detall de la façana

Aquesta casa és una habitatge unifamiliar realitzat cap a l'any 1920 amb algunes reformes posteriors dels anys quaranta. Estilísticament l'enquadrariem dins el modernisme historicista.

Tortitx és un edifici complexe per la seva situació urbana. Es troba en una cantonada i sobre un terreny de pendent pronunciada, al barri del Castellet. Aquest fet va condicionar notablement la façana principal que mira al carrer Nunyo Sanç la qual va quedar estructurada amb una planta baixa a manera de sòcol que ajuda a anivellar el primer pis dedicat a vivenda. A aquest si accedeix pel carrer escalonat posterior () on queda suprimida la planta baixa per trobar-se a una zona més alta de terreny.

La planta baixa presenta parament llis sense interès només trencat per la porta d'entrada principal (avui transformada en portassa).

La façana de la planta noble presenta una estructura asimètrica amb una certa plasticitat del mur a partir del joc d'entrants i sortints. Aquesta retrocedeix de la línia del carrer per crear un àmbit exterior de balconada amb barana de ferro industrial fins a la zona del portal principal el qual sobresurt més per assenyalar l'accés a l'edifici. Una estructura convexa amb rajoles de ceràmica, en forma de torreta prismàtica, actua d'enllaç entre una zona i l'altra.

El cos principal de l'entrada ve remarcat per la presencia d'un enrajolat tricolor que emmarca un balcó endinsat amb un arc trilobulat i un frontó que remata la façana per sobre la cornisa. Uns baix relleus de temàtica avícola decoren la clau de l'arc i el vèrtex del frontó. La resta de la façana presenta un folrat amb baix relleu de motius de llaceria de tradició hispanomusulmana. Aquest folrat apareix emmarcat per bandes verticals i horitzontals amb decoració vegetal i de carasses femenines de cabells ondulats respectivament, enmig d'aquesta decoració sobrin tres portals allindats endinsats en el mur. La utilització de l'arc de ferradura en un balcó de la part superior i com element decoratiu a la torreta assenyalen el gust neoàrab d'aquest edifici. Finalment cal destacar que la façana es remata amb una balustrada amb motius vegetals i diferents elements decoratius dels quals destaca el central que corona la balustrada per las seves formes gaudinianas.

SALÓN ROSA
principis del XX 

Façana

El “Salón Rosa” era una habitatge unifamiliar construïda al voltant dels anys 1910-1915 de característiques modernistes. És un edifici de tres plantes situat al carrer major núm. 48. Es conegut popularment com Salón Rosa perquè els anys quaranta es dedicà la planta baixa a cafè-gelateria.

Detall de la decoració sobre les llindes dels portals

La façana, d´estricta simetria, està solcada per tres bandes verticals de carreus bocellats, dues als laterals i una de central que no es perllonga a la planta baixa. Totes les obertures de l´edifici estan reforçades amb brancams i llindes de pedra obrada, les quals al mateix temps concentren la decoració principal de l´edifici. A la planta baixa destaca l´acumulació de la decoració esculpida sobre les llindes dels dos portals, aquesta ve caracteritzada per la presència de dues carasses femenines emmarcades per decoració vegetal de tipus Art Nouveau. A la segona planta apareix una balustrada de motius vegetals curvilinis que corre per tota la planta, remarcant la separació entre la planta baixa i els pisos superiors. Aquesta balconada descansa sobre mènsules decorades amb motius florals. Altres motius decoratius coronen les finestres dels pisos superiors: petxines, greques, entrellaçats vegetals...., igual que les balustrades que fan d´ampitador a les finestres del pis superior. L´edifici apareix rematat per un entaulament del qual sobresurten dos semicercles on es disposen els escuts familiars. Com podem veure és un modernisme reduït a l´epidermis de la façana, ja que estructuralment respon a model tradicionals.