LA SALA


 Historicisme neogòtic
1885-1892
Façana principal
 La traça de l´edifici actual es deu a una reforma general que es realitzà entre els anys 1885 i 1892 sobre un anterior edifici que tenia els seus origens en el segle XVII, aquesta reforma incluia també la construció d´una torre per a les campanes. S´utilitzà un aparell regular de cantons de pedra. La part dreta de la façana no s´acabà d´enllestir fins el 1913, però seguint el projecte original. L´any 1934 foren reformats els baixos.
La façana està estructurada en tres plantes separades per una senzilla motllura que només es trenca al cos central que remarca la zona d´ingrés. La planta baixa ve definida per un pòrtic d´arcs ansapaners sostinguts per amples pilars i una coberta de voltes d´aresta de cinc trams separats per arcs faixons. Tot el pòrtic s´aixeca sobre un podi amb escalons d´accés a la zona central i a un lateral. Cal ressenyar que en altre temps aquest era el lloc on es feia el mercat. L´entrada a la Sala està formada per un portal forà, era l´antic portal del casal de Can Bordoy, enderrocat l´any 1933 i traslladat al lloc actual amb motiu de la reforma de 1934.
Pòrtic d'entrada
El segon pis presenta grans finestres emmarcades per fines motllures i protegides per trencaigües que descansen sobre culs-de-llàntia ornamentats amb elements vegetals. Al centre sobresurt el balcó, el qual remarca la zona d´ingrés a la Sala.El tercer pis, de menor alçada, ve definit per la disposició simètrica de finestres més petites, també emmarcades per fines motllures però amb una decoració de traceria que dibuixa arcs conopials al seu interior. A la zona central, a sobre el balcó, apareix tallat amb relleu l´escut de Felanitx i es remata amb un àtic que trenca la continuïtat de la teulada. Aquest presenta al seu interior un rellotge i està emmarcat per un trencaigües que descansa sobre culs-de llàntia amb decoració vegetal carnosa. Cal destacar l´ampla volada de la barbacana que remata tota la façana, així com la disposició del campanar amb arcs ogivals, el qual es pot observar des de la façana lateral. Sembla que la part escultòrica es deu a la ma de l´escultor Antoni Vaquer i Noquera. Estilísticament respon a models neogòtics, aquest fet ens fa suposar la participació en el projecte de Pere d´Alcàntara Penya. 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

CREUS DE TERME

Imatge
(Documentació i fotografies cedides per Juan Reus Coll) INTRODUCCIÓ   Aquestes creus originàriament tenien la funció de delimitar els termes de les poblacions. D'aquesta manera es situaven prop de les entrades o a la vorera de camins. En principi eren creus senzilles, de ferro o fusta, per passar després a adquirir un caràcter monumental i ser tallades en pedra. D'alguna manera donaven la benvinguda als transeünts que arribaven o bé acomiadaven els que s'anaven. Però tampoc no hem d'oblidar la seva funció religiosa: beneir el terme i recordar que allò era terra cristiana.       Els seus orígens es troben a l'Alta Edat mitjana, destacant els exemples de la Bretanya francesa i Irlanda. D'aquí van tenir una gran difusió per Galícia, País Basc i Catalunya. A Mallorca la tradició arriba amb la conquesta catalana i es consolida en el segle XV.      L'estructura d'aquestes creus és bastant simple: disposen d'un pedestal poligonal amb graons sobre e
Més informació

POSSESSIONS

Imatge
Son Dimoni INTRODUCCIÓ A LES POSSESSIONS DEL MUNICIPI DE FELANITX Potser, actualment, seria més correcte emprar el terme cases de possessió que el de possessions. I és que d’aquelles antigues i extenses possessions, llevat d’algunes excepcions, només en queden les cases. Aquestes foren gradualment desmembrades, donant origen a subdivisions i noves possessions i, sobretot a partir del segle XIX, foren successivament parcel·lades. Tanmateix les cases han estat sempre la fita i la bandera per les quals s’ha guiat la gent per reconèixer aquestes grans propietats. D'aquesta manera són elles les que transcriuen, en les seves estructures arquitectòniques, la lectura de la seva història. Aquestes transparenten aquell món complexe de relacions socials: amos, senyors, madones, missatges, criades, porquerets, majorals..., així com l’estructura i diversificació del sistema econòmic: estatbles, graners, sestadors, cellers, cups, solleres, païsses, sostres... La tipologia d’aquestes case
Més informació

PORTOCOLOM

Imatge
    Segons Xamena el nom apareix documentat per primera vegada el 1242 amb el nom de Portu Colum i, ja en el segle XIV, amb el de Porto Colom. Etimològicament deriva del llatí “portu columbi” que significaria “port del colom”, potser fent referència a l’abundància de coloms que s’hi criaven.     La formació com a nucli urbà és una creació pràcticment de la segona meitat del segle XIX. Tal com explica Xamena a principis d’aquest segle només hi vivien sis famílies, apart d’un destacament de soldats que vivien a la a la Bateria. El perill de l’arribada de pirates o altres invasors havia fet del port una zona poc habitada al llarg de la història. Tot i això des de temps antic era freqüentat per diferents tipus de vaixells i pescadors. Segurament ja era visitat en època romana, la troballa d’àmfores en els jaciments subaquàtics així ho fa pensar. També hem de tenir en compte que les seves especials condicions naturals de port arrecerat afavoriren que puntualment fos utilitzat co
Més informació