ESGLÉSIA DE SANT ALFONS

Historicisme neogòtic
1878

Vista interior


Aquesta església es va construir en un principi per fer les funcions de capella de l'Hospici. Aquesta va ser ampliada per Pere d'Alcàntara Peña (1878-1881), amb la qual cosa va aconseguir una major autonomia. A l'any 1898 va quedar incorporada als teatins i transformada l'any 1930 per Guillem Muntaner. Aquest la va prolongar per la part de l'absis i va crear una capçalera totalment nova i un creuer cupulat.
L'aparell utilitzat en la seva construcció és de carreus de marès.
La façana, molt senzilla i austera seguint la tradició gòtica, apareix emmarcada entre dues petites torres rematadas per espadanyes. En el cos central s'obri un portal amb arc ogival remarcat per un gran arc ogival. El cos central acaba amb un capcer de dos aiguavessos decorat amb mènsules.
Aquesta església presenta una planta cruciforme d'una sola nau amb capelles laterals. Té un creuer sobresortit i un absis poligonal. Les capelles s'obrin sota arcs ogivals i no tenen comunicació entre elles, la seva coberta és de voltes de creueria. Per sobre apareix un trifori amb arqueria ogival i balustrada amb gelosia que corre per tota la nau, el creuer, i fa la volta per darrera l'absis.
La nau central apareix coberta amb voltes de creueria dividides per arcs faixons que enllacen els seus nervis amb els pilars de separació de les capelles, remarcant el sentit ascensional. La cúpula del creuer s'aixeca sobre trompes i presenta una volta estrellada amb obertura de vidrieres. A la zona d'ingrés s'aixeca el cor, a manera de tribuna, sobre un arc conopial.
El tret més característic d'aquesta església és l'aparició del trifori, fet inusual a la tradició del gòtic català. Per altra part, i malgrat els elements constructius de tradició gòtica, crida l'atenció la manca de vidrieres que defineixen l'esperit gótic. Aquestes es localitzen únicament als petits rosetons que s'obrin a l'absis i a les vidrieres del creuer, elements precisament introduïts per la reforma de 1930.


Detall del creuer cupulat





EN PREPARACIÓ

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

CREUS DE TERME

Imatge
(Documentació i fotografies cedides per Juan Reus Coll) INTRODUCCIÓ   Aquestes creus originàriament tenien la funció de delimitar els termes de les poblacions. D'aquesta manera es situaven prop de les entrades o a la vorera de camins. En principi eren creus senzilles, de ferro o fusta, per passar després a adquirir un caràcter monumental i ser tallades en pedra. D'alguna manera donaven la benvinguda als transeünts que arribaven o bé acomiadaven els que s'anaven. Però tampoc no hem d'oblidar la seva funció religiosa: beneir el terme i recordar que allò era terra cristiana.       Els seus orígens es troben a l'Alta Edat mitjana, destacant els exemples de la Bretanya francesa i Irlanda. D'aquí van tenir una gran difusió per Galícia, País Basc i Catalunya. A Mallorca la tradició arriba amb la conquesta catalana i es consolida en el segle XV.      L'estructura d'aquestes creus és bastant simple: disposen d'un pedestal poligonal amb graons sobre e
Més informació

PORTOCOLOM

Imatge
    Segons Xamena el nom apareix documentat per primera vegada el 1242 amb el nom de Portu Colum i, ja en el segle XIV, amb el de Porto Colom. Etimològicament deriva del llatí “portu columbi” que significaria “port del colom”, potser fent referència a l’abundància de coloms que s’hi criaven.     La formació com a nucli urbà és una creació pràcticment de la segona meitat del segle XIX. Tal com explica Xamena a principis d’aquest segle només hi vivien sis famílies, apart d’un destacament de soldats que vivien a la a la Bateria. El perill de l’arribada de pirates o altres invasors havia fet del port una zona poc habitada al llarg de la història. Tot i això des de temps antic era freqüentat per diferents tipus de vaixells i pescadors. Segurament ja era visitat en època romana, la troballa d’àmfores en els jaciments subaquàtics així ho fa pensar. També hem de tenir en compte que les seves especials condicions naturals de port arrecerat afavoriren que puntualment fos utilitzat co
Més informació

MOLINS

Imatge
(Dibuix de Xesca Bennasar) La nombrosa presència de molins de vent a Felanitx, més de 70 dins el municipi, dels quals aprop de la quarentana es troben al voltant de la vila, són el testimoni més viu de la importància que tenia la indústria farinera en temps passat. En el segle XVII els moliners de la vila estaven associats al “Col.legi dels honorables moliners de vent de Llucmajor, Felanitx, Montuïri i Manacor” i l’any 1752 es constituïren en un gremi independent. Geroni Berard a l’any 1789 ja n´hi contabilitzà 25, nombre que aniria augmentat al llarg del segle XVIII i XIX. Durant el segle XX, amb l’entrada de les noves energies, paulatinament deixaren de funcionar. La majoria es localitzaven a la perifèria de la vila, malgrat avui alguns d’ells han quedat absorbits dins el casc urbà. La seva situació preferent eren els petits turons que envoltaven el poble: puig Verd, puig dels Molins i puig del Call. L’estructura arquitectònica dels molins de Felanitx segueix la t
Més informació